LLIBRES

Josep Sunyol, president assassinat.

Crònica política i humana d´un dirigent excepcional.

Una política internacional per a Catalunya (2010-2020)

Les propostes de Convergència en política exterior.

 

 

Per comprar el llibre ho pots fer a: http://www.bubok.es/

 

 

 

 

 

 

 

 .

Rolandito i el rei Fidel

Carles Llorens

Col·lecció: Varia

Editorial Milenio

Any d’edició: 2009

Rolandito era un gran lector de contes fins que el Rei Fidel els va prohibir. A partir d’aquell moment, Rolandito i el seu pare, Rolando, amaguen tots els seus llibres i converteixen casa seva en una biblioteca secreta, on cada dia més nens i nenes cubanes van a llegir contes prohibits… Tot això fins que els policies del Rei Fidel el descobreixen i posen a Rolando a presó. Rolandito se les enginyarà per aconseguir la llibertat del seu pare. Tindrà la col·laboració de Pau, un nen que viu a l’altra banda del mar…

Aquest és un conte que Carles Llorens ha publicat amb la voluntat de fer arribar una història real, la de Rolandito, fill de l’advocat de Nueva Gerona, Rolando Jiménez Pozada, que encara avui en dia està empresonat pel règim cubà. És una història més de les que viuen moltes persones a Cuba, una història que cal saber i que Carles Llorens explica al seu fill, en Pau, amb paraules entenedores als nens. És, en definitiva, un conte; però, alhora, és un conte real que cal que la gent que gaudim de llibertat d’expressió en els nostres respectius països no oblidem.

 

Dissidents. Les veus que Castro no ha pogut silenciar.

Carles Llorens + Clàudia Pujol

Dèria Editors- La Magrana

Any d’edició: 2007

‘Han passat gairebé cinc dècades des que Fidel Castro es va fer amb el poder a Cuba i malgrat l’edat i les crisis de salut del dictador no sembla pas que el canvi democràtic a l’illa sigui imminent. Tot i això, els darrers anys s’ha anat desenvolupant una xarxa opositora plural, tant a l’interior com a l’exili, que, assumint molts risocs, ha plantat i planta cara al règim cubà amb iniciatives de tota mena. Aquest llibre entrevista tretze dels representants de la dissidència, dels més moderats als més intrasigents, ofereix un retrat de les duríssimes condicins que ha d’afrontar -coacció, presó, exili…- i traça el panorama de la situació política que pot quedar a l’illa un cop alliberada del Comandante.’

Amb

Carlos Alberto Montaner,

Oswaldo Payá,

Jorge Mas Santos,

Alexis Gainza,

Raúl Rivero, Pedro Roig,

Ramón Colás, Vladimiro Roca,

Óscar Espinosa, Laura Pollán,

Martha Beatriz Roque,

Ninoska Pérez,

Carlos A. Saladrigas

Si el llibre és del vostre interès el podeu comprar a les principals llibreries de l’Estat espanyol i d’Amèrica Llatina, o bé enviant un correu electrònic a: nvalls@deriaeditors.cat

 

La guerra de Cuba

Carles Llorens i Clàudia Pujol

Editorial Pòrtic.

Any d’edició: 2000.

‘La guerra de Cuba fou la culminació d’un procés que s’havia anat gestant durant tot el segle XIX, en el qual molts catalans tingueren un protagonisme marcadíssim: el malestar dels esclaus en les plantacions sucreres, les convulsions politicomilitars que assetjaren la península, la independència de la resta de països llatinoamericans i la irrupció a l’escenari dels EUA, van fer tremolar la Gran Antilla fins a la guerra definitiva i la independència.’

.

Breu història del F.C. Barcelona

Carles Llorens

Pròleg: Jordi Pujol

Una història amagada

Any d’edició: 1998

El Barça és un fenomen social d’una extraordinària magnitud. Pocs equips de futbol del món són seguits amb l’interès i el fervor amb què se segueix el conjunt blaugrana. A Catalunya, a tots els camps de futbol de l’Estat espanyol i, ara ja, d’Europa, saben que això és així perquè el FC Barcelona és ‘més que un club’. Tothom sap que, a través del Barça, es vehicula el sentiment nacional català i que, d’aquesta manera, barcelonisme i catalanisme són dues causes que van estretament lligades. Poca gent sap, però, com es genera el fenomen, de quina manera un equip de futbol adquireix aquesta forta significació.

El desconeixement que en tenim té molt a veure amb el fet que, durant molts anys, la història del Club s’ha amagat, de la mateixa manera que s’amagava la història general del país. Molts episodis essencials d’aquests cent anys blaugrana van quedar colgats tot just néixer, a causa de la brutal censura periodística que durant molt temps hi ha hagut en aquest país. Aquests fets, així, ja no arribaven als llibres d’història del Club que, un rere l’altre, anaven transmetent una història descafeïnada, plena només de gols, jugadors, entrenadors, lligues (més aviat poques) i copes (sempre molt difícils). Només d’aquesta manera es pot entendre que aficionats que senten molt els colors no coneguin fets tan importants per al desvetllament del Club com el tancament del camp de les Corts l’any 1925, un episodi al qual ni tan sols el mateix Museu del Barcelona dedica cap atenció.

Els intents per canviar aquest estat de coses han estat ben escassos. El primer va ser el de Joan Josep Artells, que l’any 1978 va publicar Barça, Barça, Barça! Artells, però, no va tenir seguidors fins que, l’any 1993, un equip d’historiadors dirigits per Jaume Sobrequés va editar la monumental Història del F.C. Barcelona.

Finalment, l’any 1996, Josep Maria Solé Sabaté, Antoni Strubell i jo mateix vam publicar Sunyol, l’altre president afusellat, un llibre que rescatava de l’oblit el més amagat dels presidents blaugrana. Totes aquestes obres, de tota manera, van arribar poc al gran públic. Aquest llibre que teniu a les mans vol, doncs, posar a l’abast de la gran massa social barcelonista la seva pròpia història, sense llacunes ni censures. Si ho aconsegueix, crec que serà una bona contribució a la celebració del Centenari.

 

Història de la unió esportiva olot

Any d’edició: 1997

A manera d’introducció

A mitjans de l’any passat, varen encomanar-me d’escriure la biografia de Josep Sunyol i Garriga, l’editor del setmanari La Rambla, propagador del lema ‘Esport i ciutadania’, parlamentari a les Corts republicanes i president del Barcelona, que fou afusellat per les tropes franquistes l’any 1936. A mesura que anava escrivint el llibre, que finalment va ser una obra conjunta amb J. M. Solé Sabaté i Toni Strubell, vaig anar descobrint com el futbol pot ésser objecte d’estudi històric de primera magnitud.

La campanya que Sunyol va fer per rebre a Macià l’any 1930 era, evidentment, molt important. També ho era tot allò que envoltava el seu afusellament. No ho era menys, però, el tancament del camp del Barcelona l’any 1925, ni tot el que succeïa a aquest equip durant la guerra o la postguerra. I més enllà dels fets, també els personatges del futbol anaven prenent transcendència als meus ulls. Així, jugadors símbols com Samitier, Alcántara o Zamora, sense ser ni Jaume I ni Pau Claris, esdevenien personatges històricament interessants.

En definitiva: la redacció de la biografia d’un polític catalanista em va fer adonar que el futbol tenia un gran interès històric. Era, de fet, el descobriment de la sopa d’all. Perquè és evident que, estant com està situat en el centre de la vida social, el futbol és indubtablement un subjecte històric. No només perquè el camp de futbol ha estat, sobretot durant alguns anys, l’espai lúdic per excel·lència i la festa expressa quelcom de molt profund de les societats, sinó també perquè, a tot arreu, el futbol està ple de continguts culturals i simbòlics. I perquè és un esport que, per la seva gran transcendència social, se situa enmig d’una xarxa on influeix la vida econòmica i la política.

M’he acostat, doncs, a la Unió Esportiva Olot amb la consciència d’estar davant d’un subjecte històric important. Amb les poques setmanes que he tingut per documentar-me, he procurat de fer un llibre rigorós, que expliqués bé la història social d’aquests setanta-cinc anys de futbol. Tinc la pretensió que sigui un llibre que es pugui llegir. No és, però, ni un llibre d’anècdotes, com potser hauria agradat a alguns aficionats, ni un llibre –com podria ser-ho- de records més o menys literaris, on la subjectivitat de l’autor compti.

Dic això perquè, des que es va fer pública la notícia que estava fent el llibre, són molts els seguidors de l’Olot que m’han fet comentaris, il·lusionats sobre la publicació, però una mica desorientats sobre la seva naturalesa. No he fet ni un llibre de records, ni un llibre d’anècdotes. No ho he fet, entre altres raons, perquè no crec que ho sabés fer. He volgut escriure la història social de l’Olot. És a dir: un treball on s’exposessin tots els fets significatius de l’entitat, procurant de donar pistes al lector per a entendre’n el seu desenvolupament.

Intento, doncs, interpretar els fets en les seves dimensions socials, culturals, econòmiques i polítiques. Que això sigui més o menys reeixit tindrà a veure amb el poc temps d’investigació i, òbviament, amb el meu encert i capacitat.

És amb un gran respecte, doncs, que m’he apropat a la UE Olot. Algú potser pensarà que excessiu. Molt lluny, en qualsevol cas, del menyspreu que molta gent del món de la cultura sent per aquest esport. He de dir, però, que aquest respecte ha augmentat considerablement quan m’he adonat que la UE Olot era quelcom molt important per a moltes persones.

Més enllà del rigor, per què no dir-ho, he fet aquest treball amb molt ‘carinyo’. Sento aquesta història com quelcom molt propi. No en va, el meu pare és un dels homes que hi té més protagonisme: en Lluís Llorens, en Surroca. Al llarg d’aquestes setmanes de redacció, però, he descobert que hi ha molta gent que té aquest mateix sentiment. D’una o altra manera, m’ho ha fet saber: deixant-nos fotografies, donant-me dades, oferint-se per explicar-me aquell esdeveniment…

Per a molta gent de la ciutat i de la comarca, la Unió Esportiva és quelcom molt estimat. Perquè un mateix hi ha jugat, o hi ha jugat el seu pare o l’avi, perquè ha estat de la Junta, perquè és o ha estat aficionat… Perquè va sentir a la pròpia pell aquella derrota o una gran alegria davant d’alguna victòria. Deixeu-m’ho dir: també l’Olot és més que un club! No d’una manera grandiloqüent i pomposa. Ho és d’una manera familiar i entranyable.

A tota aquesta gent, aquest llibre els fa molta il·lusió. Per a ells, aquesta no és una història qualsevol. És la ‘seva història’. Davant d’això, he procurat escriure-la amb la màxima cura. I dit això, he de manifestar només dues coses. La primera és demanar-los que siguin condescendents amb mi, si és que no he tractat prou bé aquell gol que varen marcar, o no he referit aquell partit que varen jugar.

I el segon és expressar el meu agraïment a molta gent, sense el suport de la qual aquest llibre no hauria estat possible. En primer lloc, a la Junta directiva i a la Comissió del 75è Aniversari. No saben com els agraeixo el seu encàrrec. És un agraïment que de manera especial he d’expressar a en Jaume Olivas, de la ‘saga dels Olivas’. Jesús Morchon em va dir un dia que en Xato és l’home, de tots que més estima aquesta entitat. En qualsevol cas, he tingut la seva ajuda en tot moment. Ha dedicat moltes hores a aquest llibre. M’ha buscat documentació, ha anat desenes de vegades a la biblioteca i ha fet centenars de fotocòpies. M’ha ajudat a no ofegar-me.

El meu agraïment també a en Manuel Moreno, en Josep Vergés, en Ramon Antiga i en Pep Bartrina. Han treballat una barbaritat per elaborar els annexos del llibre. De la Comissió, el meu especial agraïment, al seu president, l’Arcadi Calzada, i a en Ramon Alentorn que ha llegit l’original amb minuciosa atenció.

Les gràcies més sinceres a tots els que han aportat fotografies. El primer d’ells, en Melcior Teixidor, que ha buscat i rebuscat, ha ordenat i, els darrers dies, no ha dormit tot el que voldria. La llista, però, dels que ens han cedit fotografies és llarga: Jordi Domènech, Lluís Camps, Anna Vayreda, Eduard Arbós, Lluís i Josep Vergés, Pere Plana, Joan Begudan, Foto Flash-Olot, Jaume Olivas, Pere Figueras, Josep Genoher, Josep M. Julià (Juli), Germà Canalda, Agustí Torrent, Bassó, Toni Sangrador, Foto Teia Puyol, Ramon Antiga, Jesús Morchon, Jordi Prat, Miquel Llens, Germà Cervantes, Joan Pladeveya, Glòria Olivas, Rossita Roch, Francesc Oró i Maria Descals. A part d’en Melcior, qui més s’ha mogut per trobar fotografies ha estat, de tota manera, en Miquel Coromines –en Miquelet-. Ell, amb la il·lusió que li fa el llibre, m’ha animat a seguir els dies que més esgotat estava.

Hi ha un apartat d’agraïments especials. En ell hi ha de constar en Jordi Domènech i Güell que, en deixar-me l’arxiu del seu avi, Domènec Güell, m’ha proporcionat una documentació valuosíssima. També en Lluís Camps que, a part de deixar-nos fotografies i documentació, ha posat tot el seu coneixement de la història de l’Olot al nostre servei. Els seus dossiers ens han estat utilíssims. Agraït estic també amb en Carles Tenes, que m’ha fet arribar el llibre d’actes de l’Sport Club Olotí. I a en Joan Desplans, enciclopèdia viva de la història futbolística local, home davant del qual jo, historiador oficial de l’entitat, no puc sinó treure’m el barret. Que ell hagi volgut llegir l’original, m’ha donat molta tranquil·litat. He de donar així mateix les gràcies a l’Antoni Garrido, la Cristina i a les M. Àngels d’Edicions El Bassegoda, per la paciència que han tingut amb tots nosaltres. Finalment, també les meves disculpes a en Joan Agustí fill, que m’ha ofert la seva documentació i no he tingut temps d’estudiar-la, i a en Joan Salvador, que s’ha ofert en el mateix sentit i tampoc no he pogut atendre.

I en darrer lloc, vull dedicar aquest llibre al meu pare, en Lluís Llorens i Soler, en Surroca. I… a la meva mare, que el va aguantar a ell, i al futbol.

Carles Llorens

 

Sunyol, l’altre president afusellat

J. M. Solé i Sabaté

Carles Llorens

Antoni Strubell

Any d’edició: 1996

Sunyol, l’altre president afusellat representa un valent intent de superar una de les grans assignatures pendents del barcelonisme i del catalanisme del nostre temps: la recuperació de la figura de Josep Sunyol i Garriga -president del F. C. Barcelona i parlamentari més votat de la Catalunya republicana- en el 60è aniversari del seu assassinat. Solé Sabaté, Llorens i Strubell ens n’ofereixen un retrat apassionant i detallat que esmicola 60 anys de silenci i tabú al voltant d’un personatge clau del barcelonisme, de la premsa catalanista i del nacionalisme progressita. Alhora, ens dibuixen un retrat fascinant d’aquell sector d ela burgesia catalana dels anys 20 o 30 que, en oposició a la Lliga, va apostar sense embuts per un catalanisme popular i desacomplexat. El llibre, a part de fornir-nos una corprenedora narració del seu assassinat a mans dels franquistes, ens ajuda a comprendre tota la dimesió del lema: ‘El Barça és més que un club’.

Petita història de Convergència Democràtica de Catalunya

Text: Carles Llorens

Il·lustració: Pilarín Bayés

Editorial Mediterrània

Any d’edició: 1996

.

Reconstrucció nacional

Arcadi Calzada i Carles Llorens

Edicions Destino

Any d’edició: 1995

‘Aquest llibre ofereix arguments al catalanisme en la seva confrontació amb el nacionalisme espanyol. Vol comprendre què ha passat en els darrers vint anys a Catalunya. Ressegueix, així, els esdeveniments per procurar e

ntendre’n l’evolució. No és, però, un llibre estríctament històric, sinó un treball ben conscientment polític. Afirmem que la nostra reconstrucció nacional ha avançat com mai d’ençà que l’any 1714 vam prerdre les nostres l

libertats. Creiem, a més, que allò que estem fent a Catalunya pot ser un referent per a molts pobles que a Europa, però també a Àsia, a Amèrica i a Àfrica, lluiten pel reconeixement de la seva identitat. Ara per ara, Catalunya é

s un laboratori on s’estan experimentant formes inèdites de convivència i de defensa dels drets nacionals. La nostra condició de persones compromeses amb la causa catalana ens fa ser, però, hipersensibles als colls d’ampolla amb què es troba el nostre procés de reconstrucció nacional.’