Ateneu Barcelonès, 2 de març de 2016
Carles Llorens, candidat a vice-president segon.
President, senyores, senyors,
M’haguera agradat més estar en el lloc de la Gemma Calvet i ser candidat a vicepresident primer, responsable de cultura. La vicepresidència primera és molt més agraïda que la segona. Deixant de banda gustos, tinc consciència molt clara, però, que la responsabilitat econòmica és tant important, o més, que la cultural. El maneig del pressupost, el bon maneig, és quelcom estratègic. L’Ateneu brillarà per la seva activitat cultural. Per brillar, però, cal que compti amb una base econòmica molt sòlida. Durant tots aquests anys de crisi, i ja són molts, ha navegat sense problemes. Ara ha de continuar navegant.
En Ramon Mir parlava del Palau Savassona i de la seva feina com a conservador durant aquests anys. El que deia de l’edifici és aplicable quasi fil per randa a les finances de la casa, una metàfora molt idònia. L’edifici, històric, catalogat, està bé, és perfectament operatiu, però és fràgil i requereix una cura constant. Els nostres comptes han superat aquests anys de crisi amb un notable. El nostre equilibri pressupostari, però, també pot ser fràgil i, en tots els casos, reclama una gran atenció.
Com volem gestionar aquests propers anys? Amb quins criteris?
1.- Un gran equip
El primer que cal dir és que comptem amb un bon equip econòmic. En el seu moment Valentí Almirall va ser president i Enric Prat de la Riba, secretari. Un bon equilibri entre un home d’idees i un home de gestió. A la candidatura d’en Casassas aquest equilibri acadèmic-idees-gestió el tenim. Tenim gent que “sap de números”:
ENRIC CIRICI. Ha estat gestor d’empreses culturals no fàcils com l’Avui, la Llibreria Ona o Edigsa. Ha estat el màxim responsable econòmic de la junta sortint i pot presentar un balanç excel·lent.
JOAN JOSEP GONZÁLEZ. És el nostre candidat a Tresorer-comptable. És censor jurat de comptes i assessor d’empreses. Durant 4 anys va ser administrador general del F.C.Barcelona.
MIQUEL ÁNGEL BARRABIA. Economista. Responsables de control financer de diferents ajuntaments i empreses públiques. Va estar a les juntes d’Oriol Bohigas i Francesc Cabana.
2.- Pressupostos equilibrats
L’Ateneu ha de ser sostenible econòmicament. El primer objectiu és tancar els exercicis amb uns pressupostos equilibrats. No podem fer dèficit. Durant els darrers anys s’ha aconseguit amb un seguiment mensual i hem de seguir així. Mirant el tancament de pressupost del 2015 es pot comprovar que totes les partides han tancat amb un petit o gran superàvit. Em consta que el 2016 ha anat en la mateixa línia. És imperatiu seguir així. El 2017 l’hem de seguir així.
Per dues raons: perquè és prudent fer-ho així en temps de crisi i també perquè en depèn el nostre finançament bancari. El crèdit subscrit amb la Caixa el 2011, la mateixa Caixa el va amortitzant amb aportacions anuals, a condició de tenir equilibrat el pressupost.
El nostre equilibri pressupostari ens fa fiables, també, de cara al futur. Com sabeu tenim al davant el projecte Horitzó 2020 i, per tirar-lo endavant, necessitarem suports de tota mena, però, d’això, ja en parlarem més endavant.
3.- Volem continuar avançant el retorn del deute històric.
Més enllà de les aportacions de la Caixa, el propi Ateneu ha pogut anar amortitzant aquell crèdit de 1.200.000 euros, que va servir per fer les obres. Amb les amortitzacions de la Caixa el podríem tancar el 2021. Amb les aportacions Ateneu el volem tancar abans. Hem d’avançar el retorn del deute! Quants menys interessos haguem de pagar, més diners tindrem per activitats.
4.- Ingressos propis han de finançar l’activitat habitual, les inversions s’ha de finançar amb ingressos extres (subvencions i patrocinis).
El 75% del pressupost de l’Ateneu ve de les quotes (65%) i de serveis i lloguers. El 13% són subvencions i el 12 % patrocinis. Són uns percentatges equilibrats. Hem de procurar mantenir-los.
Els ingressos propis (quotes, serveis i lloguers) són els que ens han de garantir, arribin o no subvencions o patrocinis, que obrim i tanquem la persiana cada dia, i que ho fem en condicions. Els podem augmentar? No augmentarem les quotes, però sí que podem treballar per augmentar el nombre de socis i tenir més ingressos en aquest sentit. En tot cas, que en aquest moment, amb la crisi, l’Ateneu estigui per sobre del 4.000 socis és un èxit. Que durant el mandat de Casassas se n’hagin fet 700 és un èxit superlatiu.
Entenem que en aquesta ciutat tan activa i tal i com s’ha situat l’Ateneu podem millorar la situació dels lloguers, donant espai a empreses i entitats, que puguin utilitzar les nostres sales matins i tardes, sense interferir l’activitat habitual.
Entenem també que cal mantenir la millor relació amb les institucions per continuar gaudint de les ajudes públiques que hem anat contant, molt conscients de les dificultats que les institucions publiques passen.
Hem estat, però, molt amatents a tot el debat del mecenatge i hem de continuar estant. Podem treballar el patrocini, estant molt atents als sectors econòmics emergents de la societat catalana o que passen per Barcelona.
En definitiva, el formatge dels nostres ingressos pot continuar amb els mateixos percentatges, però, hem de mirar que el formatge creixi.
5.- Importància de l’Escola d’Escriptura.
L’Escola és important amb molts conceptes. Per segon anys consecutiu té més de 2.000 alumnes. Ens aporta uns 170.000 euros nets en quotes. I una dinàmica de nous socis important.
6.- Com finançarem l’Horitzó 2020.
Primera fase: l’Espai Rogent. Recuperem més de 200 m2 per a la Biblioteca. Segona fase: adquisició de la finca adjacent per oferir més espais i serveis als socis. És el que denominem “Ateneu Horitzó 2020”, en què ja treballem.
Es tracta d’una operació econòmica perfectament assumibles per l’entitat. Comptem amb la contribució de les institucions, amb les que ja s’ha mantingut contacte i que ho veuen bé. Sabem que podem tenir patrocinis. Comptem, també, amb que en camí de tenir amortitzat el deute històric, podrem comptar amb un nou crèdit, perfectament assumible per l’entitat.
No pensem apujar les quotes per finançar l’operació i està clar, que si nosaltres guanyem les eleccions, sotmetrem aquesta operació, a l’assemblea de socis.
Conclusions
Gestionarem l’Ateneu amb una filosofia elemental de que 2+2=4. Sabem que, a la casa, Francesc Pujols té un cert predicament. No hi podem pas aplicar, però, allò de que “els catalans un dia ho tindrem tot pagat”.
2+2 seran quatre, però mirarem que després 4+2 arribin a 6. Posarem totes les nostres capacitats, habilitats i relacions per fer un Ateneu més fort!
CARLES LLORENS 