El no ha guanyat, però, el procés de pau a Colòmbia és irreversible.

Intuïem que el no era fort, i jo ahir vaig fer un Tweet alertant d’un vot del malestar que podia actuar, com va fer-ho a Anglaterra, amb el Brexit. Però ens ha deixat estupefactes quan, en el recompte, el no ha passat al sí. Finalment, el no ha guanyat al sí pel 50,22 % contra el 49,77.

Com s’ha arribat aquí? El malestar general que troba sortida en aquesta mena de convocatòries a les urnes, em sembla, és el primer factor. Després hi ha el discurs d’Uribe, assenyalant cessions, al seu paper, excessives a les FARC que, pel votat, molta gent comparteix. Però també el discurs de les esglèsies, catòlica i protestant, que han defensat obertament el no, sense que les paraules del Papa, a darrera hora, hi tinguéssis cap influència.

Uribe ha guanyat per poc i Santos, la carrera del qual queda totalment tocada, ha perdut per poc. Qui ha perdut per molt són, però, les FARC. Desperten un odi profund. El 50,22 % en contra  i el 49,77 a favor han votat contra ells. S’ha rebutjat les concessions que se’ls han fet. Així, les seves alegries televisades festejat la firma de l’acord, com una victòria sobre l’Estat Colombià, han fet sentit fatal a molta gent, que han acabat votant no.

Tot això podia dur a una situació de col·lapse, que bloquegés el procés i portés el país a un carreró sense sortida. Les reaccions de la nit han estat, però, prodigioses, regirant una situació negativa, en una oportunitat. El primer a reaccionar en positiu ha estat la campanya del no, comandada per l’uribisme. Francisco Santos, número dos d’Uribe, ha sortit primer que ningú dient que el procés de pau seguia i que només s’havien de modificar alguns punts de l’acord.

El president Santos, després de reconèixer la victòria del no, ha dit que convocarà els seus partidaris per veure quin camí s’havia de seguir. Ha explicat que l’alto el foc continuava vigent i que estava compromès a seguir buscant la pau. Fins el líder de les FARC, Timochenko, ha tingut una reacció positiva, dient que lamentava el resultat del plebiscit, però que estaven compromesos a seguir buscant la pau.

Tot plegat, doncs, un exercici de maduresa increïble per part de totes les parts i, a la fi, també, un saludable exercici democràtic.

img-20161003-wa0000

El president Juan Manuel Santos.

img-20161003-wa0001

Visitant meses electorals amb Paúl Carrasco, president ORU fogar

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s