Presentació llibre “Una política internacional per a Catalunya 2010-2020”

En primer lloc he de donar les gràcies Andreu Teixidor per editar-nos un  llibre que no serà un best-seller.

Li hem d’agrair que la fórmula Bublok ens ha evitat de fer una d’aquelles edicions tradicions de 2000 o 3000 llibres, una bona part dels quals tenien com a destí ocupar espai i omplir-se de pols en algun prestatge de la seu central del carrer Còrsega. Mala fi d’un llibre.

En el pròleg l’Artur Mas presenta el llibre i 11 persones de Convergència (n’hi havia d’haver alguna més però el tragí polític no li ha permès) apuntem una política internacional per a Catalunya. Avui ho hem de fer al revés. Jo, en tant que autor i promotor del llibre, he de parlar del llibre perquè l’Artur Mas, a partir, o no del que diem al llibre, parli de la política internacional que creu que ha de fer Catalunya en el proper futur.

Aquest és un llibre modest. No té una pretensió, en podríem dir, literària. És un treball que assumeix la seva condició de llibre de batalla política, en la pitjor de les condicions: la seva condició de llibre de campanya electoral. No és, però, un pamflet. És un llibre per a una circumstància molt concreta, però un llibre de reflexió política que, en algun dels seus capítols,  es posa de manifest la categoria intel·lectual dels seus actors. És un llibre modest, però és un llibre que posa en evidència la gran ambició que tenim per Catalunya.

No és pamflet i tampoc és el programa electoral de Convergència. No és un document de Convergència. No és un document oficial de CDC, aprovat pel seu CEN o el seu Consell Nacional. Ni tan sols és un llibre de Convergència (Malgrat que pel subtítol Convergència ens podria cridar a l’ordre!). Són les reflexions d’onze persones totes de Convergència i totes absolutament compromeses amb el projecte. I impulsat pel responsable internacional de CDC. El programa internacional i el llibre s’han fet des del mateix estat d’esperit. Això, però, és una reflexió i el programa en el que estem compromesos és el programa.

Ha estat dificilíssim aconseguir que les onze persones lliuressin les seves pàgines i, de fet, hi ha algunes persones que jo haguera volgut que hi fossin i no hi són. Més enllà d’aquesta dificulta per Convergència és fàcil plantejar-se un llibre com aquest perquè comptem amb gent amb molta experiència en la política internacional. No tots els partits poden dir que compten amb gent que han liderat els joves o les dones d’un partit europeu o d’una internacional. No tots els partits tenen un Gasòliba, un Subirà, un Tremosa, un Campuzano, un Llimona, un Xuclà o una Anna Figueres que al Parlament ha fet una excel·lent labor en l’àmbit de la cooperació. I quan a l’experiència política s’hi suma el rigor acadèmic doncs tenim capítols d’una gran categoria com els d’en Subirà i el d’en Giner, que és un home que en sap una barbaritat sobre Àsia.

Per què l’hem fet?

L’hem fet perquè sigui un element més per escalfar motors electorals. Una mica més de combustible al foc de la pre-campanya. Hi ha un altre motiu més de fons, però, que ens ha empès a emprendre aquest llibre. En cap moment analitzem la política internacional del Tripartit. Ni tan sols hi fem referència. A tots onze ens dol molt, però, la pèrdua durant aquests anys del prestigi internacional de Catalunya i el llibre neix amb el desig d’apuntar una represa on la marca Catalunya estigui associada a la serietat i el rigor.

El llibre neix del malestar d’unes anècdotes –significatives- que van des de la corona d’espines, fins a episodis com el de la llança o el d’anunciar un consolat que fa 30 anys que existeix, però sobretot pel tancament d’unes delegacions de la Generalitat a l’exterior el 2005 per imperatiu de Zapatero com a torna d’una visita a Perpinyà, del desballestament del Patronat Pro-Europa per no bastir cap presència important a Brussel·les, de veure que per moments ocupa la Secretaria d’Exteriors de la Generalitat una persona que tanca oficines perquè afirma que la política exterior ja la fa Espanya, per una delegació a Brussel·les que es posa a roda de la presidència espanyola de la UE però no marca perfil català, d’una Acció10 que té un pla per tancar 15 oficines del COPCA en un moment que la internacionalització econòmica és més necessària que mai.

Fem aquest llibre per afirmar que Catalunya pot i ha de ser actor internacional, que la política exterior ha de ser assumida per la totalitat del govern i que el president ha de liderar la projecció internacional de Catalunya, que les diferents responsabilitats internacionals no s’han de repartir en funció de quotes, que la política exterior no és un entreteniment  per algú que el que es tracte és que no molesti a la política interior. Fem aquest llibre perquè creiem que la Generalitat és el govern del nostre país i no una diputació. Fem aquest llibre perquè ens desbarata veure que una presidència de la Generalitat que comença amb un primer viatge a l’exterior consistent en anar a veure a Brussel·les a Almunia, un company de partit i fer una trobada amb els catalans al Museu del Còmic, i que acaba amb un viatge a Xina que serveix per a anunciar una inversió a  Catalunya que no es concreta.

La gent que fem aquest llibre som gent que enyorem el prestigi internacional de Catalunya de l’època Pujol. Si també fem el llibre és, però, perquè creiem que el que es va fer en aquell moment avui s’ha de repensar. Set-vuit anys després, el factor internacional és molt més a tota la nostra vida. La globalització té incidència en tot. La geografia en que es mourà en Mas si es president és parcialment diferent de la que es movia Pujol. Europa és casa. Ara, el Mediterrani no és ja quelcom inèdit a la nostra política, sinó un mar amb unes ribes cada vegada més properes. Per Pujol Àsia era una oportunitat a tenir en compte, per Mas quelcom que no es pot obviar. Pujol no havia estat mai a l’Àfrica negra, l’Artur ja hi va anar com a conseller de cap.

Dit això, em queda només, no presentar, sinó donar la paraula a l’Artur Mas. Abans només posar de relleu una cosa. En aquests anys he viatjat amb l’Artur Mas per arreu, en fòrums, congressos, reunions internacionals del Partit Liberal Demòcrata Europeu. Molt menys del que jo hauria volgut, i ens era convenient per la seva projecció internacional, perquè la dinàmica nacional ens tenia molt agafats. Suficient per dir-vos, però, que a l’Artur se l’escolten, que ens representa sempre amb molta dignitat i que es mou bé entre primers ministres. Sense ser ofensiu amb ningú, però estic convençut que de tots els que poden ser presidents de la Generalitat és el que millor pot representar i parlar en nom de Catalunya; tal i com –per cert- es va posar de manifest en un sopar al Palau de Monjuïc. I per cert Artur més d’un et voldrà acompanyar quan siguis governador de Catalunya i rebis a aquesta estrella de Hollywood a Palau!

Res més, té la paraula qui ha d’impulsar una nova política internacional per a Catalunya, el futur president de la Generalitat, Artur Mas.

A través d’aquest link podreu llegir una notícia de l’acte que ha difós Bubok: http://www.bubok.com/blog/2010/10/26/artur-mas-y-carles-llorens-publican-en-bubok-el-libro-una-politica-internacional-per-a-catalunya-2010-2020/

 Notícies relacionades: http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101025/54060389610/mas-afirma-que-una-conselleria-de-exteriores-seria-lo-ideal-pero-admite-que-la-crisis-no-ayuda.html

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s