El congrés del Partit del Centre de l’Extrem Nord

Aquest cap de setmana estic al Congrés del Suomen Keskuska (Partit del Centre) a Lahti (Finlàndia). És un congrés important perquè el primer ministre Matti Vanhanen no es presenta a la reelecció com a líder del partit i, qui el succeeixi, la setmana agafarà les regnes del govern.

Lahti és una ciutat de 125.000 habitants a cent quilòmetres al nord de Hèlsinki. No tinc pas l’oportunitat de fer turisme, perquè de seguida em tanquen al congrés, però sí que tinc temps de veure que és una d’aquestes ciutats del nord amb molts parcs, on la frontera amb el bosc i la natura es fa difícil de saber on és. L’immens pavelló on es celebra un congrés on participen més de 3000 persones, està entre unes pistes de salt d’esquí, que acaben i combinen amb el cap de futbol del Lahti, i un immens llac tan bonic com el de Banyoles, on els nens pesquen amb els pares o amb els avis.

Votant amb galledes

El dissabte al matí, el discurs de balanç i de comiat de Matti Vanhanen, si no fos en finès, diria que és el d’un convergent. Diu que el Suomen Keskuska és el partit de la gent i que representa el patriotisme finlandès. Diu sentir-se orgullós del sentiment patriòtic que veu en els joves i que li satisfà que, darrerament, entre els joves s’hagi posat de moda dur un lleó –el símbol nacional- a braçalets collarets… “Una nació petita –explica- ha d’adaptar-se ràpid als canvis”. Parla del dret a decidir en educació, sanitat, serveis socials que, sobretot, explica, reclamen els joves. Es diu compromès a reduir l’administració a diferència del que fan els vermells –l’esquerra- i els blaus –la dreta-. Demana que la Unió Europea tingui més poder polític, especialment, per coordinar les polítiques econòmiques. I, finalment, afirma que en el seu balanç hi ha algunes coses que no han anat prou bé. No s’ha treballat prou per l’educació, especialment en infraestructures, el qual resulta sorprenent per un país que està sempre en el número dels informes Pisa…o simplement és una demostració de quan important és per aquest país la formació dels seus joves. També diu que cal continuar treballant molt en el camp de l’economia verda i cita el cotxe elèctric. El Congrés l’aplaudeix convençut, però no més de mig minut. Un balanç exitós com el seu, al Mediterrani, suposaria un llarguíssim aplaudiment, però, aquí, tot plegat és més contingut.

Amb Matti Vanhanen

L’elecció del seu successor és un increïble exemple de democràcia. Hi ha quatre candidats: tres ministres i un membre del parlament nacional. El divendres van tenir un debat en el plenari. Tot sembla que s’ha de decidir entre Mari Kiviniemi, una senyora de 42 anys, ministre de Administracions Públiques i Governs Locals que, amb l’Artur Mas varem tenir l’ocasió de conèixer durant una visita a Hèlsinki, i el ministres d’Afers Econòmics Mauri Pekkarinen, més gran, persona de molt prestigi i autoritat. És un debat, entre el carisma i la força d’una jove i l’experiència. A can Barça ho plantejarien com una confrontació entre l’inexperiència i la vellor, però aquí es planteja al revés, molt polit, molt correcte, com ha de ser. Després del discurs de Vanhanen, els quatre candidats presenten la seva candidatura.

Dino amb tots els convidats internacionals. Gran representació del nòrdics: molts suecs, molts noruecs, també russos. Com ELDR Party, la vicepresidenta Lena Ek, sueca, parla en nom de tots. Els estrangers dinem junts amb diversos representants finesos. Em toca la ministra de Medi Ambient, la Paula Lehtomaki, una dona amb molta empenta, que lidera la política ambiental d’un govern que ha decidit impulsar dos centrals nuclears i que és un govern de coalició amb els Verds. “Estem compromesos –explica- amb el desenvolupament sostenible. El desenvolupament –explica- per ser sostenible abans, però, ha de ser desenvolupament. Entès! Em diu també que no tenen especials problemes amb els ecologistes, que hi ha una bona entesa i dedueixo que els Verds finesos no són ex-comunistes com els nostres. Mentre prenen un cafè amb la Lena Ek, en Matti Vanhanen em confirma aquesta bona col·laboració entre liberals i ecologistes, que no s’ha trencat ni amb la decisió de construir dos centrals nuclears.  

Amb el comissari Olli Rehn

Tinc també una conversa informal amb el Comissari d’Afers Econòmics de la UE, el finès Oli Rehn, que em demana què votarà CiU la setmana vinent quan es vegi la reforma laboral espanyola. L’home que segueix els afers econòmics espanyols amb l’ai al cor, m’explica la importància de que aquesta reforma tiri endavant… Li explico, tan abreviat com puc, la dificultat de tot plegat… Insisteix en la transcendència de l’afer que, òbviament, no li discuteixo pas…

Mari Kivinieni

A la tarda hi ha la votació per elegir líder. A vuit extrems els pavelló es situen els controladors electorals. L’urna és una galleda i els delegats van votant a mesura que van cridant pel nom. Mari Kiviniemi, primera, i Mauri Pekkarinen, segon, són els més votats. Entre una i altre no hi ha prou diferència i hi ha una segona ronda. Tornem-hi amb les galledes i, finalment, surt elegida Mari Kiviniemi. La seva proclamació té, aixi mateix, un entusiasme molt contingut, nòrdic, fred, però entusiasme. Tothom està convençut que serà una gran leader i primera-ministra. Encara queden, però, els discursos i votacions en galleda dels tres vicepresidents i del secretari general. Això, especialment pels que no hem de votar, dóna temps per molts contactes i converses… Demà, diumenge, escoltarem el discurs de Mari Kiviniemi.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s