Sopar en suport als presos polítics cubans

Montaner, el degà de la dissidència cubana

Carlos Alberto Montaner en un moment del seu parlament

Segons del règim castrista, Carlos Alberto Montaner (L’Havana 1943) és un agent de la CIA de la pitjor espècie, un home obsedit a sotmetre l’illa als designis dels Estats Units. Per tothom que ha identificat la dictadura de la família Castro com una desgràcia per la història de Cuba, en Carlos Alberto és un dels primers apòstols de la democràcia cubana. Explica que va veure amb esperança la Revolució que, el 1959, va alliberar el país de Fulgencio Batista. Aviat va identificar, però, la seva deriva totalitària i s’hi va enfrontar. L’any 1961, amb 17 anys, va ser condemnat a vint anys de presó per haver vertebrar una organització estudiantil, contra la voluntat de Castro de conduir el país cap al comunisme. En una peripècia digna d’un film, es va escapar de la presó, va trobar refugi en una ambaixada i va començar el seu exili. Primer a Puerto Rico i després a Madrid i Miami, Montaner es va convertir en el primer referent de l’exili cubà i, avui ja, en el degà de la dissidència. Articulista llegit a tota Amèrica, autor de llibres de gran impacte, la seva reflexió supera l’àmbit cubà i té una visió general de tota l’Amèrica Llatina. Alguns dels seus llibres, peculiarment,  el “Manual del perfecto idiota latinoamericano”, publicat amb altres autors, va ser un bestseller de gran impacte en l’opinió. Liberal convençut, ha impulsat la Unión Liberal Cubana. Reclama pel seu país “una democràcia imperfecta con la que tenen els altres països, lluny del somni perfecte que ens han venut i que fa temps que és un malson”. En les darreres setmanes ha mantingut un intens carteig amb el cantautor Sílvio Rodríguez, un dels pocs “poetes” que continua fent costat al règim militar cubà. En definitiva, una veu que s’ha mantingut viva malgrat tots els contratemps, una veu que ha d’il·luminar la futura i, esperem que no llunyana, democràcia cubana.

Carles Llorens

Presentant a Carlos Alberto Montaner

Introduint a Carlos Alberto Montaner

Aquest acte neix de dues voluntats. Una voluntat és la de Llibergència, i de fet, de tota la constel·lació de fundacions liberals catalanes presents. Llibergència i les fundacions liberals estan guanyant la dura guerra ideològica a Catalunya. Com a part d’aquest món he estat reclamant que, més enllà de la guerra interna, d’opinió, hi hagués una major implicació dels liberals catalans en favor dels que estan lluitant en les trinxeres de la llibertat. Una solidaritat amb els que ja no debaten idees, sinó que es juguen la vida. Aquest acte d’avui  és una demostració d’aquest compromís. Crec que ens n’hem de felicitar.

Antoni Fernàndez Teixidó presentant l’acte

L’altre voluntat és la de Llibres Sense Fronteres. L’any 2004 quan em vaig ser càrrec de la secretaria de relacions internacionals de Convergència, em vaig trobar una campanya, iniciada per Carles Campuzano i Marc Guerrero, de recollida de llibres per enviar a les Bibliotecas Independientes Cubanas. Es van recollir milers de llibres i es van enviar a Cuba. Ramon Colás diu que els catalans, més que els txecs, els suecs i els holandesos, som els que hem enviat més llibres a les biblioteques lliures cubanes. Després d’aquella tramesa massiva, alguns, hem anat enviant llibres a Cuba. Ens va semblar, però, que havíem de crear una organització que ho fes d’una manera sistemàtica. Llibres sense Frontera és una ONG legalment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat, però que no rep cap tipus de subvenció oficial, a diferència dels Amics de Cuba que, per organitzar actos de repudio a Catalunya, sí que reben ajudes de tots els nivells de l’administració. Aquest acte es fa, doncs, per recollir fonts per Llibres sense Fronteres. La junta de la ONG hem convingut, però, que avui per avui més que llibres per les biblioteques el que hem d’enviar són ajudes als familiars dels bibliotecaris empresonats.

Carlos Alberto Montaner dirigint-se a l’audiència

Als familiars de:

Víctor Rolando Arroyo, director de la Biblioteca Reyes Magos de Pinar del Rio, condemnat a 26 anys de presó.

Fidel Suárez, director de la Biblioteca San Pablo de Pinar del Rio, condemnat a  20 anys de presó.

Ricardo González, director de la Biblioteca Jorge Mañach de l’Havana, condemnat a 20 anys.

José Miquel Martínez, director de la Biblioteca Juan Bruno Zayas de l’Havana, condemnat a 13 anys de presó.

Ivan Hernández Carrillo, director de la Biblioteca Juan Guelbenzu Gómez de Matanzas, condemnat a 25 anys de presó.

Blas Giraldo Reyes, director de la Biblioteca 20 de mayo de Santi Spiritus, condemnat a 25 anys de presó.

José Luís Garcia Paneque, director de la Biblioteca Carlos J. Finlay de las Tunas, condemnat a 24 anys des presó.

Leonel Grave, director de la Biblioteca Bartolomé Masó de Santiago de Cuba, condemnat a 20 anys de presó.

Amb el vostre consentiment ens dedicaren a enviar uns pocs euros a aquesta gent.

Un moment de l’actuació de Frank Prieto

Per parlar-nos dels presos, per parlar-nos de Cuba, és un honor comptar avui amb Carlos Alberto Montaner. D’ell he escrit que és el degà de la dissidència. També puc dir que va ser el primer apòstol de la causa de la llibertat cubana. D’altres han tardat més. Ell d’immediat va veure el rostre inhumà del castrisme. Amb 16 anys, l’any 1961, va ser condemnat a molts anys de presó. En un episodi novel·lesc es va escapar i, passant per una ambaixada, va arribar a l’exili. Tants anys d’exili, tantes lluites sostingudes, li donen una autoritat que fa que l’haguem d’escoltar. Resulta, però, que més enllà d’aquesta autoritat, Carlos Alberto Montaner és un intel·lectual agut, un gran coneixedor d’Amèrica Llatina, un gran escriptor i un millor articulista. La seva oratòria brillant, mai tòpica, estic segur que farà d’aquest un acte que recordareu.

Y hecha esta presentación tan solo quedaría darle la palabra. Antes, sin embargo, quería aprovechar la ocasión para pedirle públicamente a Carlos Alberto algo que hace tiempo ya le he pedido en privado. Algunos de los más insignes resistentes contra el dogmatismo en América Latina, amigos suyos, gente que ha participado en aventuras literarias con él, vienen identificando nacionalismo catalán e intolerancia, nacionalismo catalán con indigenismo a lo Evo Morales, nacionalismo catalán con socialismo bolivariano del siglo XXI. Se trata de una confusión política e intelectual absoluta, ridícula, que da risa. A fuerza de repetirlas las estupideces, las idioteces, acaban convirtiéndose en opinión general. Es por ello que a un Montaner, que seguramente era un Muntaner, ve a saber si de la noble estirpe de Ramon Muntaner de Perelada, cronista del Rei en Jaume, debo pedirle su complicidad en erradicar una idiotez. Acostumbrado a combatir idioteces mayores estoy convencido que esta no le será difícil.

A través d’aquest link podeu llegir el text de la conferència que va pronunciar en Carlos Alberto Montaner.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s