La Doctora Pilar Mateo i el Mal de Chagas. Amb motiu de la presentació a CDC del llibre “El vampiro de los pobres” de Cháro González

Algú pensarà que no estic aquí perquès estic pendent del Barça-Inter. M’agrada molt el futbol. Tant cert com  això és, però, em sembla massa que tot el país quedi completament paralitzat per un partit, llevat que no sigui la final de la Champions al Bernabeu. No hauria de ser que el futbol impedís totes les activitats culturals, polítiques, socials que és com, de fet, passa.

No estic pendent del futbol. Sinó que estic volant en direcció a Trieste, des d’on he d’anar a Istria, Croàcia. El nostre amics d’aquesta regió croata celebren un Congrés i consideren que la presència de Convergència i dels nacionalistes catalans és molt important per ells i per la seva opinió pública. La nostra feina, el treball de tants anys enfront del govern, encara té prestigi, sobretot per una gent que fan del seu discurs identitari una de les seves banderes. Són, doncs, camí d’Istria on participo en un Congrés i on signarem un conveni de col·laboració entre l’Assemblea Democràtica d’Istria i Convergència.

Dit això unes paraules sobre el llibre de Charo González que es presenta i sobre la Doctora Pilar Mateo.

Jo mai havia sentit a parlar del Mal de Chagas. No és estrany. Els europeus en general i els catalans en particular desconeixen tantíssimes coses de continents tan propers com Àfrica o Amèrica… En tot cas aquest desconeixement sem va curar l’octubre de 2008 quan ens va visitar una delegació de la Nación Guaraní encapçalada pel seu Gran Capital, Javier Cruz. Amb aquella visita, que ens va portar en Jordi Ibánez de Espiritu de Santa Cruz, vaig il·lustrar-me molt sobre els guaranís de Bolívia, sobre la seva identitat, però també dels múltiples problemes que els assetgen per bé que, oficialment, viuen en un país on la condició indígena està totalment reconeguda i protegida. Vaig aprendre molt sobre els guaranís i vaig descobrir l’existència d’aquest “chinche” misteriós que es fa niu en les cabanes selvàtiques i posa dins del sistema sanguini dels afectats un paràsit que hi havia durant anys, fins a destruir completament –i si no ho tinc mal entès i si és així que la doctora em rectifiqui- el sistema cardíac.

Vaig descobrir l’existència d’aquesta malaltia, vaig saber que era també freqüent a certs territoris argentins, varem crear una comissió de suport a la lluita contra aquesta malaltia, que poc o molt a avançat, varem recolzar que en una altra visita el gran capitán cerqués cooperació de les institucions catalanes per lluitar contra el Mal de Chagas, etc… He de dir que, des del primer moment, Javier Cruz em va parlar ja de la meritòria feina que feina la Doctora Pilar Mateo, de la pintura que aplicava a les barraques per a allunyar el “chinche” i de tota la cooperació que estava reclutant.

M’agradaria molt estar aquí per conèixer a la doctora i a l’autora d’aquest llibre. Sense ser-hi, sí que puc expressar el meu convenciment que la lluita contra el Mal de Chagas ha de tenir tota la complicitat de la nostra cooperació. Sovint, anant pel món, puc veure els resultants de la cooperació del nostre món municipal, de la cooperació catalana i espanyola… i són resultats que no sempre em convencem! La cooperació no ha substituir, com sovint passa, a la iniciativa local dels autòctons. La cooperació no ha d’ocupar el lloc de les empreses. La cooperació no pot ser el refugi encobert per a certs plantejament polítics. La cooperació té tot el sentit, però, quan un poble com el guaraní pateix un mal que el supera i d’altres tenim al nostre abast solucions tècniques que els poden ajudar.

Finalment deixeu-me posar de relleu una cosa: cada dia són més les dones que es poses al davant de lluites tan difícils com aquestes. Els homes i les dones no són iguals. Som diferents. Passa, però, que en aquest món complex en el que estem la tenacitat, i alguna altre qualitat femenina, resulten utilíssimes. Pilar Mateo, o una catalana com la Vicky Sherpa lluitant avui pel seu sistema d’ensenyament al Nepal, són exemples que mereixen el nostre homenatge i reconeixement.

Carles Llorens

27 d’abril de 2010.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s