Landsbergis a Convergència

Amb Vytautas Lansdsbergis

Amb Vytautas Landsbergis

Vytautas Landsbergis, primer president de la Lituània independent, que participava en unes jornades organitzades pel Centre dEstudis de Temes Contemporanis, ha volgut visitar Convergència, per a mantenir una reunió amb Artur Mas i saludar a un vell amic, Jordi Pujol. Ens ha fet un gran honor i, per mi, ha estat un privilegi poder participar en les dues trobades. Qui fora líder de l’anomenada “Revolució cantada”, l’home capaç d’agenollar la Unió Soviètica, és una personalitat remarcable. Professor del Conservatori de Vilnius abans de líder polític, Landsbergis és membre d’una de les famílies de la “inteligensia” lituana. Fill d’un prestigiós arquitecte, la seva esposa és una famosa pianista i és pare d’un remarcable cineasta. De jovenet va ser un destacat jugador d’escacs dins la dura competició soviètica. Abocat a la política amb el moviment Sajudis, el 1990 va guanyar les eleccions i el 11 de març de 1990 va proclamar la independència de Lituània. Recordem molt clarament, perquè a Catalunya ho varem seguir amb molt d’interès, el bloqueig a que la URSS de Gorbachev va sotmetre Lituània . També recordem com el gener del 1991 els tancs soviètics van assetjar el Parlament fins a causar 14 morts i com els lituans, amb espelmes enceses, van defensar-lo pacíficament. La visita també m’ha portat a la memòria uns fets en els que vaig participar i que he explicat al president Lansbergis. L’estiu de 1991, estant a Boston, vaig anar fins a Kennebunkport (Maine) per a participar a la manifestació que els lituans dels Estats Units van organitzar davant la casa d’estiueig de George Bush pare, demanant el reconeixement nord-americà d’aquella república bàltica. Les coses que hem fet a la vida! Bé, hem tingut dues interessant trobades. L’expresident lituà, ara eurodiputat, s’ha interessat molt per l’evolució del fet català i, en certa manera, ha admès que, amb el record d’una independència recent (de 1945), el conflicte lituà amb Rússia resultava més simple que no pas el català. Quan es subratlla el mèrit de la seva fita, fa com qui li treu importància dient: “No teníem cap altra opció!”.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s