Angie

Angela Merkel BerlínTal i com estava anunciat, Angela Merkel va entrar a l’Arena de Treptow de Berlín a les 12,00 en punt. L’acompanya només Ronald Pollafa, el secretari general de la CDU. Merkel dóna mans. Manté una prudent distància amb els seus seguidors, lluny d’efusions mediterrànies; no se sap si per evitar la grip o perquè, tal i com li va deixar molt clar a Sarkozy, no li agrada de ser manotejada. Entra, però, al ritme del Start me up dels Rollings Stones amb el qual, i després de la utilització de “Angie”, sembla que els de Mike Jagger estan en plantilla de la CDU.

Fa un quart d’hora ens acabem de trobar amb en Salvador Sedó, que duu una samarreta com la de les joventuts de la CDU, amb en Josep M. Pelegrí i la Joana Ortega, d’Unió Democràtica. L’acte, que no durarà més d’una hora i mitja, té actuacions musicals, una mena d’entrevista amb Merkel i Pollafa i una connexió amb els socis bavaresos de la CDU que permet que, des de Múnich, el president de Baviera pugui convidar a Merkel a la Oktoberfest. Tot presidit pel lema “Wir haben die kraft” (Nosaltres tenim la força), que és un eslògan que mostra una evidència. La força de Merkel és, però, una força tranqui-la i serena.

Cartell Metrkel 2En el seu discurs, 30 minuts escassos, és el de la persona que governa i que sap que guanyarà les eleccions. Parla dels resultats de la Cimera del G-20 a Pittsburgh, d’on acaba d’arribar, sense que el jet lag hagi deixat cap efecte. Explica com les polítiques alemanyes en relació a tots els temes econòmics s’han acabat imposant. Fa referència a Obama, a Sarkozy… Parla de la Unió Europea.

És, però, el darrer míting i Merkel vol acabar de rematar aquesta campanya. No es tracta ja de treure rèdit dels resultats de la Gran Coalició i, per tant, de contemporitzar amb el SPD, com ha fet durant tota la campanya. Avui llança un gran atac als que fins ara han estat els seus socis. Els socialdemòcrates –diu- és un partit que no sap el que vol. Reitera diverses vegades que per afrontar els propers anys Alemanya necessita “estabilitat”. Es mostra partidària, de nou, del pacte amb el FDP. Té paraules de respecte cap a Westerwelle i afirma que espera no trenqui la seva promesa de no fer una coalició semàfor (SPD, Liberals i Verds).

Merkel acaba demanant la mobilització dels que no tenen decidit de votar. Reclama, especialment, el vot dels que a l’antiga RDA durant 35 anys no havien tingut dret a vot.

Es canta l’himne alemany i Merkel se’n va discretament, tranquil•lament. Sap que les enquestes li donen el 35 % dels vots… entre un 9 i un 10 % per sobre dels socialdemòcrates i en un país seriós no es sol deixar de banda al guanyador… Acabat el míting saludem a l’expresident del Parlament Europeu Hans-Gert Pöttering. No parlem pas del català al Parlament Europeu. Avui no toca!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s