Carta a Carod

Honorable Sr.

Josep Lluís Carod-Rovira

Vicepresident de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut vicepresident,

Hem tingut noticia per la premsa del vostre viatge a Cuba aquests propers dies i, així, us adrecem aquesta carta perquè, més enllà de l’oportunitat política d’aquest viatge, ens sembla que sí que presenta una bona ocasió per a pressionar a les autoritat cubanes a favor de la llibertat a l’illa que, en aquest moment, passa ineludiblement per l’alliberament dels presos polítics.

El març de l’any 2003, la detenció de setanta-cinc persones en un procés que es va anomenat la Primavera Negra, va tenir la seva resposta democràtica amb una campanya d’apadrinament de presos que va encapçalar el president Havel. D’aquells 75 detinguts encara hi ha 54 persones a la presó i, així, els tres signants participem encara d’aquella campanya. Els nostres apadrinats són el periodista Fabrio Prieto (25 anys),  l’advocat Rolando Jiménez Pozada (12 anys), el militant del Movimiento Cristiano de Liberación Antonio Ramon Díaz (20 anys) i el periodista i bibliotecari Víctor Rolando Arroyo (26 anys).

Imagen 036L’exigència dels demòcrates a les autoritats cubanes ha de ser, naturalment, l’alliberament de tots els presos polítics i de consciència, gent que és a la presó per actes que en el nostre país són drets fonamentals. El major coneixement que tenim dels nostres apadrinats, tots ells considerats presos polítics per Amnistia Internacional, sí que ens permet informar-vos d’alguns detalls que us poden donar informació que pot ser útil en la consecució de la seva llibertat.

Fabio Prieto es un periodista  de Nueva Gerona que treballava a l’agència Havanapress. Ell diu que està condemnat per “exercir la llibertat d’expressió”. Des de la presó de Guayabo, a la mateixa Isla de la Juventud, continua escrivint articles on denuncia la situació dels presoners. La seva germana Clara Lourdes ha denunciat sovint que el seu germà ha estat torturat. Recentment va ser reduït amb la utilització de gasos lacrimògens a la seva cel·la.

A l’advocat Rolando Jiménez Posada, també de Nueva Gerona, ciutat agermanada amb Girona, se’l va acusar d’haver fet unes pintades que deien “Muera Fidel”. Fins a maig del 2007, però, no se’l va jutjar. Al judici, el fiscal demanava 6 anys de presó. Ell va dir que no havia fet les pintades, però que estava disposat a fer-les on calgués. A la fi, un judici el va condemnar als dotze anys de presó. En aquest moment està essent assetjat a la presó per no voler-se posar l’uniformes dels presos comuns. És un dels presos que podria ser alliberat. Ha acomplert els sis anys de presó que demanava el fiscal i, a més, la legislació cubana permet la llibertat condicional que s’ha acomplert la meitat de la pena, com és el cas.

Antonio Ramon Díaz és un  pres amb una  delicada salut. El desembre de 2004 li varen diagnosticar una cardiopatia isquèmica y una hiperplàsia prostàtica. La seva degradant situació a la presó l’ha portat a fer en els darrers mesos unes quantes vagues de fam que han fet perillar la seva vida.

En Víctor Rolando Arroyo és un bibliotecari de Pinar del Río que va ser condemnat per organitzar biblioteques amb complicitat amb els Estats Units. Resulta curiós veure, però, que l’any 2000 va ser condemnat a sis mesos per una raó que, a les latituds democràtiques, és impensable: repartir joguines entre els nens necessitats durant el dia del reis. La iniciativa duia per nom “Reyes Magos del Milenio” i comptava amb la col·laboració econòmica de l’exili cubà. Pel règim va ser tot plegat inacceptable: la recuperació d’una tradició cristiana, el posar en evidència que hi havia infants necessitats, el finançament… Arroyo va ser detingut quan estava a punt de comprar les joguines. Va ser acusat de tenir uns dòlars inexplicables i, per tant, d “acaparar bens públics”.

Tota aquesta informació per dir que és inacceptable que a aquests homes se’ls privi de la seva llibertat. En els darrers anys, la pressió internacional, i peculiarment del govern espanyol, ha fet possible que alguns presos de la Primavera Negra fossin alliberats. El cas de més impacte fou el del poeta Raúl Rivero, que avui viu a Madrid. Després, al pressió espanyola, ha fet possible també l’alliberament d’un dels presos més emblemàtics pels maltractes que ha rebut i pel nombre d’anys que ha passat a la presó, Omar Pernet. També el del sindicalista Pedro Pablo Álvarez, que avui viu a Barcelona. Si les autoritats espanyoles han aconseguit alliberament, per què no les ha d’assolir una autoritat catalana? La petja dels catalans que es recorda en aquest viatge justifica plenament que també des de Catalunya procurem l’alliberament d’aquests presos.

Per tot plegat, doncs, us animem a fer aquesta feina de pressió enfront de les autoritats cubanes amb les que, ben segur, tindreu l’ocasió de parlar.

Ben cordialment,

Àngel Colom

Maria Rosa Fortuny

Carles LLorens

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s