La indiferència. Carles Llorens

La campanya de les europees, definitivament, transcorre enmig d’una grandíssima indiferència ciutadana. Repetim, i ja és un tòpic, que Catalunya és europeista. L’europeisme mai ha deixat de ser, però, el moviment d’unes èlits, per ser realment popular. Expliquem que moltes decisions es prenen a Brussel·les. Als votants se’ls fa difícil endevinar, però, el circuït que hi ha de l’urna del seu col·legi electoral fins a la capital europea.

Això vol dir que hi ha una valoració negativa del que significa la Unió Europea? No, ben al contrari. Tothom té clar que és una garantia de pau i estabilitat. Hi ha una molt clara consciència, per altra banda, que es tracta d’un club econòmic, al que es millor estar dins, que fora. Sense anar més lluny, ara mateix, Espanya patiria greument la crisi, si enlloc de comptar amb l’euro, tingués una pesseta que patiria devaluació rere devaluació.

Per què, doncs, una indiferència tan acusada davant aquestes eleccions? A “Anatomia de un instante” de Javier Cercas em topo amb una cita del filòsof alemany Odo Marquard (1928), que em sembla ajuda a explicar-ho. Marquard, autor de l’obra “Adéu als principis”, afirma: “Quan els progressos culturals són realment un èxit i eliminen el mal, rarament desperten entusiasme. Més aviat es donen per suposats i l’atenció es centra en els mals que continuen existint. Així actua la llei de la importància creixent de les sobres: quan més negativitat desapareix de la realitat, més irrita la negativitat que queda, justament perquè disminueix”. Mai celebrem els èxits assolits i, paradoxalment, quan més èxits assolim, més insatisfets estem!

Aquest fenomen apuntat per Marquard ha regit els esperits occidentals durant els darrers trenta anys. Malgrat els èxits europeus, democràtics, polítics… estem insatisfets d’Europa, de la democràcia i, especialment, de la política. Tot això sobretot passa, però, per què els èxits els donem per suposats. Per irreversibles! I si no ho fossin? I si la crisi en la que estem pogués tirar enrere les fites polítiques, econòmiques, socials i democràtiques? Valoraríem tan poc allò assolit?

Crec, realment, que els èxits dels darrers cinquanta anys no són segurs. És obvi, per començar, que no és segura la nostra prosperitat econòmica i, de retruc, el nostre nivell de vida i el nostre benestar. Qui podria garantir que els nostres fills viuran millor que nosaltres, de la mateixa manera que ha anat passat generació rere generació, a les darreres dècades? Tenim segur, per altra banda, que la democràcia tal i com l’hem viscuda als darrers lustres és quelcom irreversible? Jo, no. Quan va caure el Mur de Berlín pensàvem que la llibertat s’expandiria per tot arreu sense aturador. No ha estat així i la Unió Europea és un espai de llibertat i democràcia blindat, però amb amenaces a totes les fronteres. El blindatge resistirà als enemics externs i als interns? Una democràcia degradada i indiferent als seus ciutadans no serà víctima d’un populisme que, avui per avui, ens sembla impossible?

La societat del segle XXI té un dinamisme que no s’atura. Tot flueix, i persones, territoris, idees, valors dansen en una lluita permanent. Qui no s’adapta desapareix. Així, la nostra indiferència, la nostra desídia en no defensar els nostres valors i la nostra manera de viure, deixa camp per córrer als que són actius, però que no necessàriament creuen en la llibertat i en la democràcia. En un món en lluita permanent, allò que no es defensat és atacat i vençut fins a desvirtuar-se.

Votar a les eleccions europees per començar vol dir, doncs, defensar decididament les fites europees assolides que, per cert, no són menors. La Unió Europea posa sota un mateix sostre als que cruelment es van matar a la II Guerra Mundial, però també als que es van enfrontar a la Guerra Freda i que estaven a una banda i l’altre del Taló d’Acer. Deu països, que tot just fa 20 anys encara estaven sota un règim i sota una economia comunista, avui formen part del club de la democràcia. Votar vol dir, doncs, avalar la més gran utopia convertida en realitat. Votar també vol dir, però, fer una aposta per tot el que ens queda per fer.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s