Michael Ignatieff, l’Obama del Canada

A l’executiu de la Internacional Liberal, a Vancouver, hem aprovat resolucions reclamant que els països reconeixin Kosovo, noves eleccions a Moldova i unes lleis menys humiliants per les dones d’Afganistan. També hem admès com observadors  nous partits d’Egipte, de Singapur, de Bòsnia i Birmània. I finalment hem aprovat un document sobre la crisi brillantment presentat per l’andorrà Juli Minobes.

imagen-028Tot això essent molt important, la jornada ens han permès d’assistir a la presentació en societat de Michael Ignatieff com a candidat a primer ministre del Partit Liberal del Canada. Fa tres o quatre any, l’agregat polític del consolat canadenc em va dir que aquest intel·lectual, professor de Cambrigde i d’Oxfort, era un home que tenia molt futur a la política canadenca. Pocs dies després em feia arribar el llibre d’Ignatieff “La guerra virtual” editat en castellà per Piadós. El vaig llegir amb penes i treballs. És un llibre acadèmic, d’una precisió feixuga, que teoritza àmpliament sobre el dret a la guerra i a l’ús de la violència. Em va queda la sensació que aquell intel·lectual, difícilment podia liderat un projecte polític, necessàriament popular. Avui, però, he d’admetre que aquella sensació era completament equivocada.

michael-ignatieffAmb Michael Ignatieff

No només perquè Ignatieff té l’entusiasme del seu partit, sinó també perquè les enquestes l’estan empenyent molt. En la cloenda de la Convenció, Ignatieff ha obamejat de començament a final. Ha començat el seu discurs fent una apel.lació a la unitat. Si el nord-americà deia que volia er el president de blancs, negres, orientals i hispans, al cap i a la fi tots, ciutadans d’Estats Units, Ignatieff s’ha referit a anglòfons i francòfons, als que formen part de les nacions indies originàries i a les recents immigracions, tots canadencs. I ha acabat, com no podia ser d’altre manera, amb el “Yes, we can” corejat per tots els assistents a la convenció, a la manera que ho feien els assistents als mítings d’Obama. El que Ignatieff proposava de poder fer als canadencs era, però, matitzadament diferent del que s’ha proposat de fer als americans. Els canadencs han de poder continuar essent la potència ètica mundial, la que investeix en economia verda per salvar el planeta, la que s’ocupa d’Àfrica, la que té la renda més ben distribuïda…

imagen-043Amb tant paral·lelisme amb Obama no es gens rar que, abans del discurs, la imatge més aplaudida pels congressistes  fos la de la trobada del mes de febrer entre el president dels Estats Units i Ignatieff. Els paral·lelismes, però, no s’acaben aquí. A les llibreries que hi ha prop del centre de convencions de Vancouver els dos llibres d’Ignatieff més promocionats són The Russian Album i True Patriot Love. De la mateixa manera que, en la carrera cap a la Casa Blanca, Obama va fer un best-seller del “somni del seu pare”, l’Obama canadenc ha fet un llibre dedicat al somni de la seva família paterna (vinguda de Rússia) i un altre de la seva família materna… Casualitats? En qualsevol cas, als liberals i Ignatieff ja guanyen a les llibreries, respecte a conservadors i Harper! Guanyar a les llibreries, per després guanyar a les urnes! Una llei que vaig observar a les primeres eleccions de Blair i que, des llavors, sempre s’ha complert!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s