El Parlament acull el partit de Saddam Hussein

Ahir, poc abans que Saura comparegués i es mostressin les punyalades que s’han produït a la cúpula del Departament d’Interior, els responsables internacionals de tots els partits catalans érem invitats al Parlament a dinar amb el portaveu de la resistència iraquiana. Ens convidava una entitat catalana, la Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq (PASI). Vaig tenir la temptació de no acceptar la invitació… A la fi, però, a un no li agrada refusar invitacions i, tant important com això, li agradar escoltar a tothom, especialment si té una de les versions del conflicte més important que avui té la humanitat… Va valer la pena posar la orella…

Al Parlament varem dinar amb el principal líder del Baaz Àrab Socialista (PBAS) i del Front Patriòtic Nacionalista i Islàmic de l’Iraq (FPNI), Khodayer W.H. Al Murshidy, també conegut com Abu Mohamad. Des que Saddam Hussein va ser executat, el lideratge del PBAS recau, a l’interior i a la clandestinitat, en Izat Ibrahim Ad-Duri, l’Home de Gel, ex vicepresident del dictador i també del clan de Tikrit. El líder de fet és, però, Abu Mohamad, que està a l’exterior.

L’hereu de Hussein ens va fer una llarga intervenció inicial… Vaig ser el primer, i dels pocs, a intervenir després. Li vaig dir que em creia moltes de les coses que ens explicava. La guerra, segur, ha estat un desastre humà, econòmic, cultural… Es va començar, és veritat, enganyant a l’opinió pública internacional parlant d’unes armes de destrucció massiva que no existien. Bush, estem d’acord, ha estat un desastre per Estats Units i per la humanitat en general. Jo també estic en contra de l’ocupació d’un poble. Tot el que es pugui explicar, però, no té cap credibilitat –li vaig dir- quan ho diu algú del Baaz.

Abu Mohamad, que en tot moment va voler fer valer la condició de Barcelona com a capital en contra de la guerra, ens va explicar que ells no atempten contra “iraquians, encara que siguin traïdors”, però va defensar la necessitat d’atacar i atemptar contra els soldats i els “mercenaris” nord-americans. Va deixar a tothom parat quan va dir que Al-Qaida, de fet, no existia a Iraq. Els que feien atemptats eren “americans disfressats amb barbes i turbants” per simular que eren els seguidors de Bin Laden. Va defensar un Iraq unit, sense reconeixement pels kurds, amb una determinació que fins va indignar a Rafael Luna del Partit Popular…

Molt segurament, en un futur no massa llunyà, l’administració Obama haurà de parlar amb els representants de la “resistència iraquiana”. És molt possible que Khodayer W.H. Al Murshidy, Abu Mohamad, estigui en la taula del diàleg. A mi m’ha agradat poder escoltar-lo, fer-li preguntes, posar-lo contra les cordes i fer-li reconèixer que és corresponsable de la dictadura de Hussein. M’ha agradat avergonyir-lo. Em pregunto, però, qui li ha obert les portes del Parlament a aquest individuo? Com pot ser que la gent de Convergència haguem tingut problemes, a la Comissió d’Exteriors, per fer comparèixer a defensors de la democràcia, només perquè no complauen a la majoria esquerranosa que encara hi ha al Parc de la Ciutadella, i poden campar i dinar allà gent que defensen sense cap complexa l’atemptat i l’assassinat com a “modus operandi”? Qui ha obert les portes? Tornaran a dir que la gent de Convergència els assetgem només per fer la pregunta?

Carles Llorens

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s