‘Rolandito i el rei Fidel’ comença a volar

(Versión en castellano)

imagen-001Ahir, amb la presentació a Barcelona, va començar a volar el conte que he dedicat al fill del pres polític cubà Rolando Jiménez Pozadas, “Rolandito i el rei Fidel”. Estic content de com va sortir l’acte. Va tenir l’emoció que requereix la solidaritat autèntica. Crec que va tenir també la força d’una batalla per una llibertat gens abstracte: la d’una gent que està condemnada a molts anys de presó per uns actes que, en democràcia, són drets fonamentals. Des d’ahir, aquesta història d’un nen que té el pare a la presó per culpa d’un rei dolent, que es diu Fidel, comença a volar… Ja ha arribat a l’interior de la cel·la de la presó de Guayabo a Nueva Gerona, on en Rolando compleix la seva condemna de 12 anys de presó. Ara, espero que arribi també a l’Havana, a Santiago, a Matanzas, a Camagüey, a Granma… El meu amic Pedro Veitía, que ja ha llegit el conte, em diu: “Lástima que no pueda estar en la Bienal de la Habana que se inauguro ayer, porque volaría de las manos de los lectores”. No estarà en una biennal oficial, Pedro. El conte, però, entrarà a Cuba! Juan Escandell, l’advocat d’en Rolando, l’advocat que està a Estats Units fent lobby més que no pas pròpiament d’advocat, també em deia: “Ens has posat les condicions perquè en Rolandito sigui el nostre Eliancito!” Bé, el conte comença a volar…

A través d’aquest link podeu escoltar les paraules de Rolandito.

A través d’aquest link podeu escoltar les paraules de Lamassiel.

imagen-014Ayer, con la presentación en Barcelona, empezó a volar el cuento que he dedicado al hijo del preso político cubano Rolando Jiménez Pozadas, “Rolandito y el rey Fidel”. Estoy contento de esa presentación. Tuvo la emoción de la solidaridad auténtica. Creo que tuvo también la fuerza de la batalla a favor de una libertad nada abstracta: la de una gente que está condenada a muchos años de cárcel por unos actos que, en democracia, son derechos fundamentales. Desde ayer, esta historia de un niño que tiene en presión a su padre por culpa de un rey malo, que se llama Fidel, empieza a volar… A llegado ya al interior de la celda de la cárcel de Guayabo en Nueva Gerona, donde Rolando cumple su condena de 12 años de cárcel. Ahora, espero llegue a La Habana, a Santiago, a Matanzas, a Camagüey, a Granma… Mi amigo Pedro Veitía, que ya ha leído el cuento, me dice: “Lástima que no pueda estar en la Bienal de la Habana que se inauguro ayer, porque volaría de las manos de los lectores”. No estará en una bienal oficial, Pedro. El cuento, sin embargo, entrará en Cuba! Juan Escandell, el abogado de Rolando en Estados Unitos, que más que de abogado está haciendo lobbing a favor de Rolando, también me dice: Nos has puesto las condiciones para que Rolandito sea nuestro Eliancito”. Bien, el cuento empieza a volar…

Mediante este link podréis escuchar las palabras de Rolandito.

Mediante este link podréis escuchar las palabras de Lamasiel.


imagen-004Text de la meva presentació del conte Rolandito i el Rei:

Bona tarda a tothom i moltes gràcies per ser aquí,

L’autor, en la presentació d’un llibre, necessàriament ha de començar pels agraïments. Jo n’he de fer tres que, de cap manera, són de compromís. En primer lloc he de donar les gràcies a Pagès Editors, avui molt ben representat per la Núria Jordana. No deu fer ni tres mesos, em vaig trobar en la presentació d’un llibre a en Lluís Pagès que em va dir: “A veure quan ens tornes a enviar alguna cosa…” Li vaig enviar en Rolandito… Dos mesos més tard, en Ramon Badia ja m’enviava les galerades per repassar, amb uns dibuixos tan bonics com els que podreu veure. “Estic impressionat per la vostra eficiència li vaig dir”. “Es que el volem tenir per Sant Jordi –em va dir en Ramon Badia- i t’hem de tractar bé perquè tu ets un autor de la casa!”. Considerant la meva promiscuïtat editorial, que Pagès em consideri “un autor de la casa” és molt d’agrair. De la meva experiència amb ells puc dir-vos, però, que són gent que mimen els llibres. En d’altres editorials, quan un llibre surt de catàleg va directe a la trituradora que el convertirà en pasta de paper. Pagès Editors creu en els seus llibres. Estan anys en catàleg.

Un segon agraïment ha de ser, tot i que no ha pogut venir, per la Neus Vera que ha fet uns dibuixos preciosos. Li vaig enviar unes notes de com pensava que havien de ser. Són exactament tal i com els havia imaginat. Avui, en tot cas, estan a la paret de la cel·la d’en Rolando Jiménez i us puc assegurar que són com una finestra cap a la seva llibertat.

Un tercer agraïment ha de ser per la Roser Capdevila, la mare de les Tres Bessones. Mai a la vida m’havia imaginat escrivint un conte. Aquest conte surt d’una casa on, en aquest moment, s’expliquen molts contes. A en Pau, el meu fill aquí present, li agraden molt. Tenim dos constel·lacions d’herois: els d’en Peter Pan, amb el Capità Ganxo, el Smith, la Wendy, la Sigrinya, i els de les Tres Bessones: l’Helena, la Teresa i la… Anna. I la Bruixa divertida. No la Bruixa Aborrida! Bé, volíem que ens presentés en “Rolandito i el rei Fidel” els autors dels nostres herois… Varem saber que en Walt Disney estava congelat, varem haver d’acudir a la Roser Capdevila. Li agraïm molt la seva presència, també per compromís que suposa.

imagen-013Roser Capdevila en un moment de la presentació

I bé, fets els agraïments, potser alguns espereu que us expliquem el conte… Però, clar, si us l’expliquem no el comprareu, ni el llegireu… Per això, més que explicar-vos el conte el que us explicaré és perquè i com el vaig fer.

Els que esteu aquí sabeu el meu compromís amb la llibertat de Cuba. Aquest compromís, en el qual he involucrat a molts amics, m’ha fet enviar llibres a les Biblioteca Independientes, organitzar exposicions a favor dels presos de la Primavera Negra, donar suport a las Damas de Blanco, escriure amb la Clàudia el llibre “Dissidents, les veus que Castro no ha pogut silenciar”… Identificar com a element actiu en aquest sentit, quan es va organitzar “l’apadrinament de presos”, una iniciativa que va comptar amb suport arreu del món i que va ser liderada per l’expresident Havel, se’m va demanar de participar-hi. Per la meva vinculació amb Girona, em va semblar que podia ser pertinent que jo apadrinés a dos presos de Nueva Gerona: el periodista Fabrio Prieto i a l’advocat Rolando Jiménez Pozada.

Detingut durant la “Primavera Negra”, el 2003, Fabio havia estat condemnat a 25 anys a causa dels seus articles. A en Rolando, detingut a l’abril, se’l va condemnar a dotze anys de presó. Se l’acusava d’haver enganxat cartells que deien “Muera Fidel” a tota la Isla de la Juventud. La cal·ligrafia dels cartells, van dir, corresponia a la seva ma. Un ja a complert sis anys de presó. L’altre està a punt de complir-los.

imagen-015No he dedicat a la llibertat d’en Fabio i d’en Rolando l’esforç que mereixia la seva causa. He procurat aprofitar, però, totes les ocasions que se’m presentaven per parlar de la seva història. A cada aniversari de la Primavera Negra he escrit articles sobre els seus casos en els mitjans que me’ls han volgut publicat. En aquest temps, he mantingut contacte amb la germana d’en Fabio, la Clara Lourdes, una Dama de Blanco molt activa i valenta. No havia tingut contacte, però, amb la família d’en Rolando Jiménez.

El març de 2008, amb motiu del cinquè aniversari de la Primavera Negra, vaig tornar a escriure sobre els dos presos de Nueva Gerona. Pocs dies després vaig rebre un correu electrònic molt emotiu de l’esposa d’en Rolando, la Lamasiel Gutiérrez. Més enllà d’agrair-me les gestions, m’adjuntava fotografies familiars, entre elles una del seu fill Rolandito. Li vaig respondre expressant el meu convenciment que la llibertat estava a punt d’arribar a Cuba. Li vaig adjuntar també la fotografia del meu fill, en Pau, i li vaig dir que a no tardar massa els dos nens es trobarien a una Cuba lliure. Mentre, aquell dia mateix, explicaria a en Pau la història d’en Rolandito, un nen cubà que tenia el seu pare a la presó per haver defensat la llibertat.

El conte que teniu a les mans és conseqüència del compromís amb la Lamasiel. Aquell mateix vespre, vaig explicar a en Pau la historia d’en Rolandito. La historia –sense necessitat que jo fes literatura- tenia alguns ingredients dels grans contes. Un nen al que les circumstàncies el priven d’un pare o mare, que és una part essencial des de Blancaneus, fins a Bambi, el Rei Lleó o Nemo… En Rolandito no té el seu pare perquè està a la presó! Un rei o una reina dolenta: que aquí es diu Fidel, però que a la Bella Dorment és la Malèfica i a la Blancaneus és la Madrastra… I un nen, en Rolandito, espavilat com el de la Casa de Xocolata, en Polset o en Patufet. De tot això jo no me’n vaig adonar, però en Pau sí, de manera que l’endemà a l’hora de sopar em va dir: “Papa, em tornes a explicar el conte d’en Rolandito?”

imagen-023Conscient ja que la història tenia els ingredients d’un conte, les versions es van anar arrodonint vespre rere vespre… perquè no hi havia nit que en Pau volgués anar a dormir sense escoltar el conte d’en Rolandito. I així va acabar sortint una història que, òbviament, és un homenatge a tots els que resisteixen al totalitarisme castrista, fent biblioteques, enganxant cartells o, simplement, resistint en unes presons que alguns han descrit com el més proper a “L’Infern de Dant”.

Avui, la història vola… Voldria que se’n venguessin molts exemplars, de manera que Pagès Editors hi guanyessin molts diners, de manera que em continuessin considerant “un autor de la casa”. Voldria que el conte es vengués molt per poder dedicar els drets d’autor a ajudar els fills dels presos. La història, però, vola… i tant de bo que d’aquí a molts anys, quan ja tothom s’hagi oblidat que el rei Fidel de cognom es deia Castro, a Nueva Gerona o a Girona, a Camaguey o a Lleida, a Matanzas o a Vilanova i la Geltrú, a Holguin, a Gramma, a Santiago a l’Havana o a Barcelona, algú expliqui aquesta història per a fer sopar o per a fer adormir a un nen.

imagen-003En Pau Llorens llegint el conte

Seré feliç si aquest conte serveix per transmetre la importància de la llibertat, de l’amor d’un fill cap als seus pares, de la solidaritat entre els nens d’una classe. En el moment de la seva publicació té, però, només un objectiu: que el pare d’en Rolandito, que és un nen real que viu a Nueva Gerona, torni a casa; que hi torni també en Fabrio Prieto i tots els presos de la Primavera Negra. L’advocat d’en Rolando, l’advocat que està a Estats Units, fent lobby més que no pas pròpiament d’advocat, em deia: Ens has posat les condicions perquè en Rolandito sigui el nostre Eliancito! Doncs, endavant!

Bé, l’objectiu: la llibertat d’en Rolando i de tots els seus companys de dissort. És un objectiu que hem perseguit amb articles, llibres, rodes de premsa, exposicions… Potser, però, el que millor pot derrotar el discurs totalitari és un simple conte… O dit d’una altre manera: al rei Fidel potser els que millor el poden vèncer són en Rolandito i en Pau! Ells que, al cap i a la fi, són el futur… Enfront, el rei Fidel és només… el passat!

Moltes gràcies per acompanyar-nos.

Carles Llorens


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s