Agur Gorka!

El “Agur Earresku”, una cançó d’adéu, cantat per tots els assistents a l’acabar el funeral per Gorka Aguirre, a Bilbao, ha estat realment emocionant. De la cerimònia, els catalans assistents, en Duran, en Jordi Vilajoana, en Jordi Casas i jo, no n’hem entès gaire res més que en Gorka era un home dedicat a la “família i a Euskalerria”. No calia saber basc, però, per veure que en Gorka era un home molt estimat per totes les famílies del nacionalisme basc. La massiva assistència al funeral a de San Vicente de Abando així ho posava de manifest. Tots els líders del EAJ-PNV de totes les èpoques a les primeres files, però també la gent de EA i d’Aralar. I això no hi ha ni Garzón, ni Grande-Marlaska que no pari!

No he pogut sinó recordar el dia que vaig conèixer a en Gorka, llavors responsable internacional del Euskadi Buru Batzar. Devia ser l’any 1997, potser 1998. Va ser la primera reunió formal entre els bascos i Convergència, que després va derivar en la Declaració de Barcelona i Galeuscat. La reunió li va propiciar el contacte entre els dos gerents, que s’havien trobat a Madrid, discutint lleis de partits i de finançament de partits. És per això que a aquella primera reunió formal hi havia en Carles Torrent. També en David Madí havia tingut alguna reunió… En tot cas aquell dia al matí érem en Torrent, en Josep Camps, en Felip Puig en tant en secretari d’organització i jo.

Ens va rebre Xavier Arzallus a la sala del EBB. L’acompanyaven Ricardo Ansotegi, Carmelo Saez de la Maza i en Gorka. L’Arzallus va començar la reunió de manera molt directe. “Bien, y vosotros que vais a hacer?”. Ens varem mirar, volent dir: què vol dir? Ens està preguntant si ens quedarem a dinar , si hi estarem dos dies o què? Davant del nostre petit desconcert, el president del EBB va precisar: “No, no quiero decir los catalanes. ¿Que vais a hacer? Porque, nosotros, dentro de diez años independientes…”.

No sé què varem respondre, però, en tot cas, Xavier Arzallus ens va avançar tot d’esdeveniments que en els propers mesos s’anirien produint: la treva d’ETA, un procés d’entesa amb l’esquerra aberzale (que amb el temps es diria de Lizarra)… I després, una majoria nacionalista conformada per PNB i Herri Batasuna desembocaria en un procés de sobirania… Per Arzallus, ETA era l’únic escull que quedava per a enfocar el procés. ETA era el veritable enemic d’un procés cap a la sobirania, per això el PNB s’havia d’esforçar a treure la violència del panorama polític basc. El varem escoltar bocabadats… No sé pas què varem dir que faríem els catalans…

En Gorka, en tot cas, va viure apassionadament tot aquest procés. I en el procés ens varem fer amics. En els darrers anys, jo ja com a homòleg seu en les tasques internacionals, hem fet força telèfon. Just varem afrontar el referèndum sobre la Constitució Europea que a ell i a mi, al PNB i a CDC, ens disgustava que no respectes el nostre idioma i la nostra identitat. No oblidaré mai la reunió que varem fer per parlar d’aquest tema, en tant que responsables internacionals de Galeuscat, a Santiago de Compostela, hostatjats per la Encarna Otero del BNG!

El vaig trucar també quan el van portar a aquell lamentable judici. Era evident que els jutges que l’acusaven d’intervenir en el cobrament de l’impost revolucionari d’ETA no havien parlat mai amb ell. En Gorka era un gran patriota. Ho tenia a l’ADN, li venia d’herència. Més que patriota, en Gorka, era, però, un bon home. Un bon home que feia política i que estimava apassionadament el seu país.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s