L’horror que ve d’Iran. C. Llorens

A través d’internet m’han arribat unes imatges que m’ha deixat aterrit: la d’un infant a qui se li aixafa un braç perquè, sembla, és responsable d’un robatori. Són diferents fotografies on es veu com un adult aguanta al nen, per tal que un cotxe passi per sobre el bracet. Resulta difícil, a aquestes alçades, que hi hagi imatges que ens impressionin. Tenim una hipersensibilitat, però, per tot el que afecta als nens… Ens afecten les imatges –sé que sovint manipulades- dels nens en situació de guerra, dels nens israelians que pateixen atacs suïcides i de nens palestins que pateixen el bloqueig de Gaza. Aquestes imatges que m’han enviat són encara més bàrbares, però, que les que generen totes aquelles atrocitats. Allà, els nens són les víctimes, vull pensar que involuntàries, d’un conflicte… En les fotos que he vist, aquest pobret és víctima dels que, justament, l’haurien d’estar protegint! No estan pas executant a l’enemic –que ja seria greu-. Estan amputant a un dels seus, que ha tingut la desgràcia de néixer en una societat prou miserable per impulsar-lo a robar.

El correu afirma que es tracte d’un fet ocorregut a Iran, que el nen té vuit anys i que se’l castiga perquè ha robat un pa en un mercat. Les fisonomies de tots els actors d’aquesta execució semblen realment perses… No tinc cap seguretat, però, que això que se’m diu en el correu sigui realment cert. L’impacta de la imatge m’ha fet acudir, però, a l’Informe 2008 d’Amnistia Internacional, que fa unes quantes setmanes m’ha arribat i que rondava, pendent de lectura, per la taula del meu despatx. Llegint la part de l’informe que fa referència a la República Islàmica d’Iran et queda molt clar que el que mostren les imatges és ben versemblant, però, que surti d’aquell país.

Més enllà d’una discriminació medieval contra la dona i de la persecució de l’oposició política, ambdues coses perfectament intuïdes, l’informe deixa constància de 335 execucions. Unes quantes execucions han estat públiques. En algunes ocasions s’ha penjat simultàniament a diverses persones. Algunes dones, acusades de “relacions il·lícites”, han estat lapidades. Atenció, però, a les dades –demostrades- relacionades amb menors: se’n han executat set directament i també uns 75 joves que havien comès el delicte quan eren menors. Gràcies a les protestes, dins i fora del país, es va commutar la pena de mort a Sina Paymard i Nazanin Fatehi. Malgrat la gran pressió que va fer l’exili kurd, Makwan Moloudzadeh, però, va ser executat. Se l’acusava d’una violació que havia comès quan tenia 13 anys.

Més enllà de les execucions, Amnistia reporta altres càstigs. Depenent de la gravetat de les “relacions il·lícites”, les dones no són lapidades, sinó que van a la presó o reben vuitanta fuetades. Que la imatge que m’han enviat del pobret nen pot venir d’Iran ho demostra que l’Informe d’AI explica que es té constància que almenys vuit persones han patit amputacions de dits i mans per ser declarats culpables de robatoris.

El mon, avui, està pendent de l’enriquiment d’urani i del desenvolupament del programa nuclear iranià. Sovint tothom s’escandalitza també de les declaracions del president del govern Mahmud Ahmadineyad respecte a la voluntat d’aniquilar Israel que, per cert, són només una rèplica de les que ja feia l’aiatol·là Jomeini. A partir d’ara, a l’hora de jutjar al règim dels aiatol·làs, tant com aquestes qüestions, per mi comptarà el bracet aixafat d’aquest infeliç -del qual voldria saber el nom- que deu rondar desvalgut i amputat per algun mercat d’aquella cruel república.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s