El pare Mateu Trenchs, un escolapi fent de lingüista al Senegal. C. Llorens

untitled-1Publicat per “La Comarca d’Olot” el 13 de novembre de 2008.

En tant que secretari internacional de Convergència, vaig ser el responsable d’organitzar el viatge que, la darrera setmana de juliol, l’Artur Mas va fer el Senegal. L’objectiu de la visita era conèixer de primera mà d’on prové la immigració africana. Mas va ser rebut pel president del país, Abdoulaye Wade, amb qui va parlar del programa senegalès “Emigració Zero”. També vàrem veure a Yayi Bayam Diuf , la “Mare Coratge”, la líder d’una associació de dones que lluiten contra l’emigració il·legal i que tenen un important motiu per fer-ho: els seus fills han mort a les pasteres.

El viatge tenia, per nosaltres, però, una altra visita obligada: els escolapis. Des de mitjans dels anys seixanta, l’Escola Pia ha desenvolupat una important tasca educativa a Senegal, a la capital Dakar, però sobretot a la regió de la Casamance. Vaig arribar uns pocs dies abans que l’Artur Mas i, de seguida, em vaig veure amb el pare Bonaventura Pedemonte, un mataroní que fa molts anys treballa a aquell país. Amb ell vàrem recórrer els llocs escolapis que després veuríem amb en Mas: el seminari de Dakar, la parròquia del Màrtirs d’Uganda, un centre de formacions de joves i l’Escola de Sam Sam, en un dels barris més pobres dels suburbis de la capital.

Al pare Pedemonte li vaig fer evident, tot just ens vàrem trobar, la meva condició d’exalumne escolapi d’Olot. També li vaig comentar el meu record del Pare Mateu Trenchs, que durant molt temps ens havia parlat de que se’n volia anar al Senegal, fins que se n’hi va anar. Això, vaig dir, devia ser l’any mil nou-cents setanta…

Pedemonte em va dir que Mateu Trenchs, efectivament, havia passar molt anys al Senegal, tot i que ara ja feia temps que havia tornat a Catalunya, concretament a Terrassa. A la zona de la Casamance, la seva feina educativa i pastoral va ser ingent. Encara hi continuava essent una celebritat, pel fet d’haver escrit una gramàtica i un diccionari de la llengua diolà. Pocs dies després, ja amb en Mas, ens vàrem veure amb molts cooperants catalans. Joan Solà, un dels més veterans, que ha treballat durant molts anys a la Casamance, ens va explicar la gran presències de cooperants catalans i la feina que, ja abans, havien fet els escolapis. Sense demanar-li, ens parla també d’un escolapi català que havia fet una gramàtica diolà…

D’Olot a Casamance

Just tornat a Catalunya, intento contactar amb Mateu Trenchs. El pare Pedemonte em dóna un correu electrònic i, així, li envio una nota. De seguida, em respon. Ens veiem al cap d’uns dies a Terrassa. Per començar, parlem d’Olot. Em diu que té molt bon record del seu pas pels escolapis olotins i que ha mantingut, malgrat l’allunyament, una relació d’amistat amb molts dels mestres amb qui havia coincidit. Em parla de l’Antoni Garrido, de la Montserrat Mas, de la Concepció Puigdevall, de l’Angelina Camps…

158762Mateu Trenchs va marxar d’Olot l’estiu del 1976. Va ser destinat a una població de Casamance, anomenada Husui. Allà, un grup d’escolapis catalans, tenien cura d’una escola de secundària, un internat, dues parròquies i la feina pastoral a uns set o vuit poblats. Això vol dir que el pare Mateu tan estava ocupat en les classes per a adolescents, com que deia missa o feia catequesi en un poblat. Llavors només hi havia escolapis catalans. Al cap d’uns anys, hi començaren a haver vocacions natives, de manera que, avui, hi ha una quinzena d’escolapis senegalesos. A Husui, Trenchs hi va passar 19 anys. El 1995 el van destinar a Sokone, just a la frontera amb Gàmbia, on els escolapis tenien un internat i una parròquia. Allà, un any després, el 1996, va tenir un greu accident de moto que el va fer tornar a Catalunya.

El diolà

Situats temporalment i geogràfica, parlem del diolà. Al Senegal, la llengua vehicular és el francès. La Constitució reconeix, però, que hi ha nou llengües oficials: el mandinga, el ful, el serer, el socinke, el wòlof… i el diolà. La més parlada és el wòlof, que és la llengua de Dakar i, en general, la part musulmana del nord del país. Al sud, a la Casamance, una regió animista i “cristiana”, s’hi parlen diverses llengües, entre elles el diolà. El wòlof el parlen el 27 % dels senegalesos. El diolà el 9 %. Això suposa uns 300.000 parlants. A Gàmbia hi ha també uns 50.000 diola i a Ginea-Bissau uns 6.000.

Quan el Pare Mateu, procedent d’Olot, va arribar a Husui va tenir clar que, per fer bé la seva feina, havia d’aprendre l’idioma.“A diferència d’altres confessions, –m’explica- els escolapis, catalans, sempre havien estat molt sensibles a la llengües autòctones. D’altres religiosos, peculiarment els francesos, ni s’ho plantejaven. Ensenyaven en francès i ja està! Molts escolapis abans que jo, però, havien après el diolà. L’aprenien per la pràctica quotidiana i el parlaven, més o menys bé, en funció de la seva habilitat lingüística”. D’aquesta manera, Mateu Trenchs em refereix diverses anècdotes de com anava entenent el significat de les paraules, de com absorbia les maneres de dir i el funcionament gramatical que, òbviament, no tenia res a veure amb les estructures sintàctiques de les llengües que coneixia. Em refereix també com els nens li feien de mestres i com, poc a poc, anava prenent notes…

Fins llavors, el diolà era una llengua parlada, que no s’havia escrit mai i que “ningú s’havia plantejat mai d’escriure-la. L’únic que hi havia –explica Trenchs- eren alguns fulls policopiats de les lectures de la missa que un capellà senegalès havia fet, escrivint i enganxant les paraules com li dictava la inspiració”. Així, estant a Husui, les notes que Mateu Trenchs havia anat prenent es van convertir en una gramàtica del diolà. Després, va elaborar un petit mètode de lectura, un petit mètode d’escriptura i un llibret de lectures amb fragments de l’evangeli, pregàries, contes…

Mateu Trenchs recorda, amb emoció, el gran impacte que va causar en la gent el veure que el diolà es podia llegir i escriure. “Els sorprenia –diu- que la seva llengua es pugues escriure de la mateixa manera que es podien escriure “grans” llengües com el francès o l’anglès. La gent sobretot es va entusiasmar, però, quan un nombrós grup de nois i noies, durant la missa, sortia a llegir amb una gran entonació i perfecció”.

Amb aquest èxit, el pare Mateu es va animar i va traduir al diolà: els evangelis de Mateu i de Lluc, el llibre de les lectures de la missa dels tres cicles litúrgics i una col·lecció de contes “que m’havien explicat els nois i noies i que ells mateixos van il·lustrar amb els seus dibuixos”.

Tots aquests textos, més o menys ben fotocopiats “van servir perquè molts joves valoressin i estimessin la seva llengua”. De moment, però, no s’han publicat mai. Del diccionari “Diolà-Català”, que Mateu Trenchs diu que “no consulta mai ningú”, en una ocasió se’ns van fer còpies que es van dipositar a algunes biblioteques catalanes. El no haver-lo publicat permet que, encara avui, el pugui anar completant “amb exemples a cada entrada”.

Els catalans som gent, en general, amb una gran sensibilitat cap al reconeixement de les llengües. A Barcelona té la seva seu Linguapax, una organització depenent de l’Unesco, que vetlla per la preservació del patrimoni lingüístic mundial. Així, hi ha catalans a Amèrica, a Àfrica, a Oceania que estan treballant per a donar estructura a diferents llengües, fent gramàtiques, diccionaris… Un català, Lluís Bernabé, és, per exemple, el responsable dels programes per salvar les trenta llengües canac de Nova Caledònia. Mateu Trenchs va tenir aquesta mateixa sensibilitat. El seu mèrit és, però, que la va tenir fa més de trenta anys. Ha estat un plaer, en qualsevol cas, retrobar-lo i conèixer la feina.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s