Declaracions entorn a l’article ‘How much is enough’ publicat a The Economist

(English version at the end)

portadathe-economistArran del darrer número 8-18 de novembre de la revista The Economist on apareix un article que sota el títol How much is enough tracta de l’Estat espanyol he enviat una carta a l’editor de la revista puntualitzant un seguit de fets.

Aquí trobareu el text de la carta que he adreçat a The Economist:

Benvolgut senyor,

De sempre he llegit la seva revista amb una gran confiança. Sempre l’he tingut com una revista rigorosa i molt ben informada. En el seu darrer número (8-14 de novembre) hi ha un article dedicat a Catalunya i Espanya “How much is enough” que, crec, no té el rigor que jo espero a “The Economist”. En un moment determinat la revista parla de “caciques” i cita a qui fou president de Catalunya Jordi Pujol. Em sembla molt desencertat. Pujol ha estat un polític d’un currículum democràtic, anti-totalitari i europeista impecable. Pensar que Catalunya es pogués sotmetre a una estructura cacicil és, simplement, no conèixer la societat catalana. Més greu que això és quan es parla de l’obsessió per la llengua i del “dogmatisme lingüístic” del nacionalisme català. Podem entendre que, alguns, des de Madrid, es puguin sentit “amenaçats” per la recuperació del català. S’havien acostumat a que l’espanyol s’imposava arreu i ara els desconcertem. Francament no esperàvem pas, però, aquest tipus d’afirmacions per part d’un mitjà elaborat a la Gran Bretanya. I és que estem segurs que, amb una mirada no connotada, es pot veure com a positiu el procés de recuperació d’una llengua que ha estat amenaçada per 40 de feixisme i que avui ha de fer-se un espai enmig d’una població catalana que el 50% del seu origen a la resta d’Espanya i que té una creixent immigració llatinoamericana que té l’espanyol com a llengua. La societat catalana és una societat oberta i tolerant, que està portant a terme un procés de recuperació lingüística que, n’estem segurs, pot ser un referent per a molts altres pobles. La diversitat cultural és una riquesa humana que s’ha de preservar, de la mateixa manera que la biològica. A Catalunya, molts ens movem amb aquesta voluntat.

(English version)

Due to the last number of the magazine The Economist (November 8th-14th, 2008) I have send to this magazine a letter to the editor complaining about the contents of the article How much is enough. Here you can read the letter:

Dear Sir,

I have always read your magazine with a great confidence and I have always thought that it was a very rigorous and well informed magazine. In the latest number of The Economist (November 8th-14th 2008) it is published the article about Catalonia and Spain ‘How much is enough’ that I think doesn’t have the rigorousness that I expects of The Economist. In a determined moment the magazine mentions ‘caciques’ and quote the former President of Catalonia, Mr. Jordi Pujol. I think it is a mistake. Mr. Pujol has always been a man with a democratic CV and he is an antitotalitarian and, also, an impeccable Europeanist. To think that Catalonia could be submitted to a provincial political boss’ structure is, simply, don’t be good connoisseur of the Catalan society. It is still more serious to talk about the obsession for the language and to talk about the linguistic dogmatism of the Catalan nationalism. We can understand that, some people, from Madrid, could feel threatened for the recovery of Catalan language as they were habituated to the fact that Spanish language prevails everywhere and now we disturb them.

Frankly, we do not expect this kind of affirmations in a mass media of Great Britain. We are sure that with a glance nonconoticed we can see as positive the process of recovery of a language threatened during 40 years of fascism and that nowadays it has to make a space in the middle of a Catalan population which the 50% came from over Spain and it has a flood of Latino American immigration which speak Spanish as usual. The Catalan society is an open and tolerant society that it has a process of linguistic recovery that, we are sure, can be a referent for other countries. The cultural diversity is a human wealth to preserve, in the same way that the biologic. In Catalonia, the majority of us think in this way.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s