El problema kurd més viu que mai

faruk-doru-del-partit-de-la-societat-democratica-dtp-del-kurdistanMalgrat avui per avui no ocupa pàgines de diaris, la qüestió kurda continua més oberta i viva que mai. Aquesta és la principal impressió que trec de l’entrevista que mantinc amb el vell conegut Faruk Doru del Partit de la Societat Democràtica (DTP), del Kurdistan, que és també representant del Congrés Nacional del Kurdistan amb seu a Brussel·les. Faruk Doru que ha vingut a Barcelona per participar en unes jornades organitzades pel CIEMEN, em visita a Convergència acompanyat per Quim Arrufat que és el responsable internacional d’aquesta entitat catalana.

Com es sabut, el kurd és un poble d’uns quaranta milions de persones dividit entre Turquia, Síria, Iraq i Iran. En aquest moment, l’únic territori reconegut com a kurd és el d’Iraq, que gaudeix d’una autonomia molt àmplia. De facto és gairebé una situació d’independència, a la que només li manca el reconeixement internacional. Segons m’explica Faruk Doru aquesta situació a l’Iraq, on més del 30 % del territori és kurd, és percebuda com una amenaça per Iran, Síria i Turquia que, així, estan actuant amb tota contundència. M’apunta que l’exèrcit turc fins està entrant dins les fronteres iraquianes.

Pel representant del Congrés Nacional Kurd, el futur kurd es continua jugant, però, a Turquia, on viuen més de vint milions de kurds. Una zona d’uns 15.000 km2 de muntanya, a la zona de frontera, és controlat encara per l’il·legal PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan. És una zona impenetrable per l’exèrcit. Més enllà d’aquesta zona, els partits kurds legals, presents al Parlament Turc, governen molts ajuntaments. A les eleccions del proper mes de març aquests partits legals es plantegen de fer un gran avenç que els permeti de governar en el 70 % del ajuntaments del territori kurd de Turquia.

Davant aquest escenari, Faruk Doru demana als partits catalans en general i a Convergència en particular que, en el marc d’una Comissió del Parlament de Catalunya, enviïn observadors a aquestes eleccions. Més enllà d’aquesta circumstància, reclama que en el procés d’integració de Turquia a la U.E. es posi sobre la taula la qüestió kurda. “Europa ha d’exigir a Turquia –explica- el reconeixement del Kurdistan, de la seva llengua, de la seva cultura i aquest reconeixement passa, avui, per tenir una autonomia democràtica”

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s