Evo Morales vol resoldre el “problema autonòmic” de la pitjor manera?. C. Llorens

(Versión en castellano al final)

Davant de la crisi que en aquest moment s’està vivint a Bolívia, pel conflicte entre el govern central d’Evo Morales i els autonomistes, des de Catalunya, no podem sinó sentir una gran inquietud. El que fa ben pocs dies va passar a Cobija, a la regió de Pando, amb un nombre de morts encara per determinar, i sembla que també amb desapareguts, mereix -per començar- tota la nostra condemna. Els conflictes, quan hi són, no es poden gestionar posant en perill les vides humanes i el més elemental respecte als drets humans. Els autonomistes no poden portar la tensió fins a l’enfrontament. El govern té la més gran responsabilitat, però, quan no és capaç de garantir l’ordre públic, amb l’agreujant que ha llançat els seus partidaris a l’enfrontament.

El que ha passat a les darreres hores, amb la detenció del governador de Pando, sembla confirmar la versió dels autonomistes de Santa Cruz, Pando, Beni o Tarija de que Evo Morales vol resoldre el problema de la pitjor manera i que està disposat a imposar un programa totalitari. No és acceptable que molt poques hores després de subscriure un comunicat, junt amb tots els presidents de la Unión de Naciones Sudamericanas, reunits a Santiago de Xile, en el que s’acceptava el diàleg amb els autonomistes, Evo Morales torni a Bolívia i detingui al governador Leopoldo Fernández, en una evident vulneració de tots els principis de l’estat de dret. No és acceptable, per altra banda, que el diàleg s’hagi de tenir mantenint l’estat de setge a Pando. No hem pas de jutjar aquí al governador Fernández i la seva personalitat. Sí, que hem de dir, però, que ni la detenció, ni l’estat de setge semblen els millors mètodes per avançar cap a la resolució del conflicte. Ens posa també en alerta el Comité de Santa Cruz quan denuncia que l’amenaça plana contra aquesta regió que ha liderat, sempre, el moviment autonomista.

Ens dol aquest conflicte pels estrets llaços que ens uneixen amb aquests pobles, uns llaços encara més estret per la presència d’una forta comunitat boliviana i de les províncies autonomistes a Catalunya. Des de sempre, els autonomistes, especialment els de Santa Cruz, han posat Catalunya com a referent. Sempre han dit que l’autonomia a la que aspiren ha de ser similar a la de Catalunya. Aquesta reivindicació, la presència freqüent a Catalunya del Comité de Santa Cruz, dels seus diputats, ha fet que establíssim amb ells una relació d’amistat i de col·laboració. Des d’aquesta amistat, animem, doncs, als amics autonomistes a cercar un pacte que permeti sortir d’aquesta situació.

Al mateix temps, des de Convergència hem de reclamar al govern espanyol un paper més actiu per aturar la violència. L’Estat espanyol podria fer un paper important davant d’un conflicte d’aquesta mena. No només per la relació històrica amb Amèrica Llatina. També, en tant que estat amb autonomies, hauria de ser capaç d’intercedir i defensar el dret, legítim, a una fórmula d’autogovern que –històricament- s’ha demostrat molt positiva per les nacions històriques, però també per les regions. Espanya, per altra banda, li convé la resolució d’aquest greu problema perquè és segur que la seva no resolució, la desestabilització boliviana, li afectarà amb importants fluxos d’immigrants.

Versión en castellano:

¿Quiere Evo Morales resolver el ‘problema autonómico’ de la peor manera?

Carles Llorens

Desde Catalunya sentimos una gran inquietud por la crisis que, en Bolivia, enfrenta el gobierno central de Evo Morales y los autonomistas. Lo que pasó hace pocos días en Cobija, la región de Pando, con un número de muertos aún por determinar, y por lo que parece también con desaparecidos, merece –para empezar- toda nuestra condena. Los conflictos, cuando existen, no se pueden gestionar poniendo en peligro vidas humanas y el respeto más elemental a los derechos humanos. Los autonomistas no pueden llevar la tensión hasta el enfrentamiento. El gobierno, sin embargo, tiene la mayor responsabilidad cuando no es capaz de garantizar el orden público, con el agravante que ha lanzado a sus partidarios al enfrentamiento.

Lo que ha pasado los últimos días, con la detención del gobernador de Pando, parece confirmar la versión de los autonomistas de Santa Cruz, Pando, Beni o Tarija, de que Evo Morales pretende resolver el problema de la peor de las maneras y que está en la línea de imponer un programa totalitario. No es aceptable que pocas horas después de suscribir un comunicado, junto con todos los presidentes de la Unión de Naciones Sudamericanas, reunidos en Santiago de Chile, en el cual se aceptaba el diálogo con los autonomistas, Evo Morales vuelva a Bolivia y detenga el gobernador Leopoldo Fernández, en una evidente vulneración de todos los principios del estado del derecho. Por otro lado, no es pensable que exista diálogo manteniendo el estado de sitio en Pando. No hemos de juzgar aquí al gobernador Fernández y su personalidad, no obstante sí que hemos de decir que, ni la detención, ni el estado de sitio, parecen los mejores métodos para avanzar hacia la solución del conflicto. El Comité de Santa Cruz nos alerta cuando denuncia que una amenaza como la de Cobija planea sobre esta región que ha liderado, siempre, el movimiento autonomista.

Nos duele este conflicto por los estrechos lazos que nos unen con estos pueblos. Unos lazos aún más estrechos por la fuerte presencia boliviana y de las provincias autonomistas en Catalunya. Desde siempre, los autonomistas, especialmente los de Santa Cruz, nos han tomado como un referente. Siempre han dicho que la autonomía que aspiran ha de ser similar a la que tiene Catalunya. Esta reivindicación, la presencia frecuente en Catalunya del Comité de Santa Cruz y de sus diputados, ha posibilitado una relación de amistad y de colaboración. Desde nuestra amistad animamos, pues, a los amigos autonomistas para que encuentren un pacto que les permita salir de esta situación.

Al mismo tiempo, desde Convergència reclamamos al gobierno español un rol más activo para acabar con la violencia. El Estado español podría incidir con un papel más importante ante conflictos de este calibre. No solamente por la relación histórica con América Latina. En tanto que Estado con autonomías tendría que ser capaz de interceder y defender el derecho, legítimo, de una fórmula de autogobierno que –históricamente- se ha demostrado muy positiva para las naciones históricas, pero también para las regiones. Por otro lado, a España le conviene la resolución de este grave problema porque su no resolución –la desestabilización boliviana- seguramente le afectará con importantes flujos de inmigrantes.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s