Condol per Ramon Sala. C. Llorens

El dissabte, mentre estàvem votant i discutint apassionadament esmenes a les ponències en el Congrés de Convergència, ens va arribar la trista notícia de la mort d’en Ramon Sala. La nova no només va commoure als garrotxins. Va emocionar també a companys de tantes batalles com Salvador Carreras, Narcís Oliveras o al president Pujol. En Pere Macias que presidia el Congrés va anunciar la trista notícia a tots els delegats i va demanar un minut de silenci. Va ser un minut ple de respecte. En Ramon tenia amics a totes les comarques!

Durant aquell minut vaig recordar que a la primera reunió política a la que vaig assistir, mítings en dèiem. Va ser al Cinema Colon d’Olot i en Ramon parlava. En Sala Canadell se li dèia en aquells anys, de la mateixa manera que en en Roca no se li deia Miquel Roca, com després, sinó Roca Junyent. No sé perquè vàrem perdre els segons cognoms de la vida política! El cinema estava ple com un ou. Devia ser l’any 1977, jo era un nen. Recordo que era un míting convocat per CDC i Esquerra Democràtica, el partit d’en Trias Fargas. Va parlar en Josep Maria Cullel, que ja va parlar del dèficit fiscal. En Ramon, que segurament era la primera vegada que parlava davant de tanta gent, ho va fer amb molta convicció. Planer, directe, popular, en un to que mai va canviar. En Ramon parlava de manera que tothom l’entenia, tal li fa que estigués al Congrés, al Senat o al Parlament

En aquell moment, Convergència i EDC volien que Catalunya tingués autonomia. Poc temps després, en Ramon seria diputat a Madrid, arribaria l’autonomia i ell seria també diputat del primer Parlament de Catalunya. Molts anys després, el Congrés de Convergència que li ha dedicat un minut de silenci, ha aprovat que el nacionalisme dóna el camí autonòmic per esgotar i reclama una “nació plena i sobirana”. I a mi, i a tots els que hem gaudit de la seva amistat i que estem allà, al Congrés de Convergència, no podem sinó pensar que entre l’autonomia reclamada el 1977 i la sobirania plena del 2008, hi van força anys, però també un gran salt endavant. Un salt endavant que té molt a veure amb gent com en Ramon. Moltes gràcies, Ramon! La gent de Convergència no t’oblidarà.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s