Obiang es burla de la diplomàcia espanyola. Carles Llorens

Ahir es van donar a conèixer els resultats de les eleccions parlamentàries i municipals del passat diumenge, 4 de maig, a Guinea Equatorial. Durant mesos havíem pensat que, potser sí, el règim dictadorial de Teodoro Obiang Nguema havia entès la necessitat d’una certa obertura. La seva família, en un nepotisme sense mesura, certament, no havia abandonat el costum de controlar fins el més petit reducte de l’economia del país. Tan cert com això era, però, que pràcticament no hi havia presos polítics a les presons, que els que hi quedaven –sembla– no eren sotmesos a les tortures habituals, que s’havia tolerat l’actuació dels partits opositors i fins la celebració dels seus congressos. La campanya electoral, per bé que amb totes les avantatges pel partit del govern, el PDG, de fet, havia transcorregut també dins d’un clima de tolerància.

Amb Avelino Mocache, secretari general, al Congrés d’Acción Popular

Va ser una mala senyal que als periodistes estrangers no se’ls donés visat per entrar al país. El dia de les votacions, en qualsevol cas, tot es va tòrcer. En unes meses controlades per elements del règim, els interventors de l’oposició no es van poder acreditar, els electors van ser intimidats i el vot no va ser secret, sinó obertament públic. Fins el primer ministre del país fou acusat de lliurar paperetes del partit governamental en els mateixos col·legis electorals! Just tancants els col·legis, els dos partits principals partits opositors, CPDS, el socialista de Plácido Micó, i Acción Popular d’Avelino Mocache, van denunciar les múltiples irregularitats a la Junta Electoral. Tothom ha estat a l’espera de com la Junta resolia les denuncies, però, sobretot, de veure quin resultat acabava proclamant el règim. Els resultats fets públics ahir pel ministre de l’interior no deixen lloc a dubte: Obiang no vol deixar ni una esquerda per tal que el país respiri! El partit governamental ha obtingut el 99% dels vots, en moltes taules el 100%. Fa quatre anys, el 2004, el CPDS obtenia dos diputats dels cent que formen l’Assemblea Nacional. Els resultats d’ahir redueixen l’oposició a un sol diputat socialista. Fa quatre anys l’oposició no obtenia cap alcaldia a tot Guinea. Enguany continua a cero. Les xifres demostren que Guinea, la única excolònia espanyola a l’Àfrica sub-sahariana, continua essent una dictadura amb totes les de la llei. També posen en evidència, però, que el dictador s’ha burlat de la comunitat internacional en general, però molt particularment d’alguns. S’ha burlat dels Estats Units, que li estaven reclamant obertura. S’ha burlat de la Unió Europea i de França. Sobretot s’ha mofat, però, de la diplomàcia espanyola, fins fer fer el ridícul a Espanya en l’escena internacional.

Avui, sense delació, caldria que el ministre d’exteriors espanyol prengués algunes determinacions. Accions fermes. Accions de suport a l’heroica oposició democràtica guineana que, ingènuament, tot ho confiava a aquesta diplomàcia espanyola. També l’opinió pública, i publicada, de tot l’Estat s’hauria de posicionar contra aquesta situació. No pot ser que es dediquin pàgines i pagines a Zimbaue i a Mugabe, i no hi hagi informació de Guinea i d’Obiang. I és que si abans n’hi havia algun dubte, des d’ahir ja no n’hi ha que, a Guinea Equatorial, l’antiga Guinea espanyola, hi ha un senyor que ocupa el poder sense cap mena de legitimitat.

Carles Llorens

Secretari de Relacions Internacionals de CDC

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s