L’obra plàstica de l’arquitecte mexicà-català Arcadi Artís. C. Llorens

Presentació de l’obra Vent de Grafit d’Arcadi Artís

Edita: Museu d’Art de Girona

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

27 d’octubre 2007-13 de gener 2008

L’obra plàstica de l’arquitecte mexicà-català Arcadi Artís

Tots els mexicans d’origen català que conec, fills d’aquell exili que va provocar la guerra, també l’Arcadi Artís, són una mica com en Joan Deltell, el protagonista de “L’ombra de l’atzavara”. Com ell, tots viuen –poc o molt– escindits entre un mon català perdut i un present mexicà on, del tot, no acaben ben bé d’encaixar. En el cas del personatge d’en Pere Calders, el desencaix és d’una naturalesa molt personal, molt familiar, una tragèdia íntima que arriba a commoure al lector. En el cas dels meus coneguts hi ha graus de desencaix diferents.

L’Arcadi Artís és un home d’una serenor gairebé oriental. A diferència de Deltell, la seva esposa, també d’origen català, l’Antònia Llorens, contribueix a disminuir el trauma de l’escissió. Casa seva, dissenyada per ell mateix a la Colònia Tlalpan, és una joia, una petita meravella de placidesa, enmig del caos de Mèxic DF i, en tot cas, una casa catalana. Malgrat tots els atenuats, malgrat que no té el caràcter tràgic del cas del protagonista d’en Calders, l’Arcadi també és, però, un home entre dos móns. Com en Deltell, té un problema perquè es sent mexicà, però no ben bé mexicà, i català, però no ben bé català.

L’Arcadi Artís i Espriu, arquitecte de professió, creador plàstic vocacional, forma part de la segona generació de l’exili català a Mèxic. És a dir, d’aquella generació, filla d’exiliats, que ja va néixer a Amèrica. La seva, per altra banda, no és una nissaga cultural qualsevol. És fill d’Arcadi Artís-Gener, nebot de l’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, d’en Pere Calders i d’en Salvador Espriu. Ningú com ell pot lluir un triangle d’oncles tan capital per la cultura catalana!

El cas de l’Arcadi Artís demostra, en qualsevol cas, que aquell exili català, que després de la guerra es va trasplantar a Mèxic, no només va ser molt fructífer durant dècades, sinó que és una llavor que continua donant fruïts. Ell n’és una demostració, però no pas l’única. Alguns fills d’exiliats, amb un bon pòsit encara de catalanitat, continuen tenint un paper clau a la vida mexicana. Roger Bartra és un antropòleg amb una gran reputació. Marcel·lí Perelló, el que fou líder del 68 mexicà, continua essent un opinador molt escoltat, malgrat els seus plantejaments radicals. I Jordi Soler, nascut el 1964, que es reivindica, ja no fill, sinó nét de la guerra, ha publicat no fa massa “Los rojos de ultramar”. És la història d’un enclau català enmig de la selva.

L’Arcadi Artís, a Mèxic, és un arquitecte molt prestigiós. A l’entorn de Mèxic DF hi ha moltes obres seves. La més emblemàtica es troba, però, en el campus de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Allà, ben a prop de l’Estadi Olímpic Universitari amb relleus de Diego Rivera i de la Biblioteca Central amb els murals de O’Gorman, que passen per ser un emblema de Mèxic, hi ha el Centre Cultural de la UNAM amb quatre peces monumentals de l’Artís: la sala de concerts, el teatre, el cinema i la sala de dansa.

Dins d’aquest conjunt, la joia és, sens dubte, l’auditori de música simfònica, la Sala Nezahualcóyotl. Es va inaugurar, ara farà aviat trenta-un anys, el desembre de 1976, quan l’Arcadi en tenia poc més de trenta. Dissenyada específicament per a l’audició de música clàssica, amb uns alineaments molt innovadors, amb un escenari avançat que permet que el públic pugui estar molt sobre de l’orquestra i amb un treball acústic molt acurat, és una sala de concerts de referència a Amèrica i al mon.

El disseny exterior de la Sala Nezahualcóyotl, molt racionalista, queda molt lluny del “mexicanisme” proper dels Rivera o O’Gorman. L’Arcadi estava determinat, però, en que aquests edificis s’integressin en el paisatge tan mexicà d’aquest campus, al Pedregal de San Ángel, una colla d’hectàrees a la colada del volcà Xitle… un paisatge que recorda molt la colada del volcà garrotxí del Croscat. Així, els edificis de les sales de concert, teatre, cinema i dansa tenen elements rovellats que combinen bé amb el terra volcànic i, els jardins, assumeixen la vegetació originària. Amb tanta cura l’Arcadi va vigilar tot això que, avui, es revolta públicament quan, junt al seu conjunt, es construeix el Museu d’Art Universitari amb un blanc que trenca tota l’harmonia que ell havia procurat.

Entre aquesta arquitectura i l’obra plàstica que avui presenta l’Arcadi Artís a Catalunya, el país dels seus pares, el seu país, hi ha vincles essencials. L’obsessió per l’estètica, per començar, ho impregna tot. I hi ha també, segur, una habilitat adquirida a l’arquitectura que, una vegada a les arts plàstiques, ha permès que l’Arcadi adquirís ràpidament una cal·ligrafia molt personal.

Els seus paisatges abstractes, fets a traços, en color o a llapis, no són catalans, ni mexicans. Més enllà d’això, i sentint-me incapaç de judicis més profunds, que deixarem per experts en arts, em permeto de dir, però, que la seva estètica sí que em sembla molt catalana. Perquè, molt llunyana de la que avui impera a Mèxic, plena de símbols, molt antropològica, no desdiu gens de la que practiquen els grans creadors plàstics catalans d’ara mateix. Per moments, algun dels seus quadres recorden a Ginovart, el seu llapis a Ràfols-Casamada i la seva fixació per un paisatge de somni en Josep Maria Riera-Aragó. Per tot això i, després d’algunes exposicions que ha fet a Mèxic, és del tot pertinent que Arcadi Artís exposi a Catalunya en una convocatòria que, estic segur, mereixerà una àmplia atenció, tant per la personalitat de l’autor, com per la qualitat de l’obra.

Carles Llorens

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s