Al Congrés del Parti Québécois

Carles Llorens, secretari executiu de Relacions Internacional de Convergència, va participar els dies 3, 4 i 5 de juny en el XV Congrés del Partit Quebequès que es va celebrar a la ciutat de Quebec. Tot semblava indicar que es tractava d’un Congrés de l’eufòria, les enquestes apunten que el PQ ha de guanyar les properes eleccions al Quebec i també que el referèndum per la sobirania del Quebec que tenen intenció de convocar té bones perspectives.

Carles Llorens, secretari executiu de Relacions Internacional de Convergència, va participar els dies 3, 4 i 5 de juny en el XV Congrés del Partit Quebequès que es va celebrar a la ciutat de Quebec. Tot semblava indicar que es tractava d’un Congrés de l’eufòria, les enquestes apunten que el PQ ha de guanyar les properes eleccions al Quebec i també que el referèndum per la sobirania del Quebec que tenen intenció de convocar té bones perspectives. El Congrés, però, va estar marcat per la dimissió del líder del partit, Bernard Landry, que es va sotmetre a un vot de confiança i a l’obtenir només el suport del 76,2 % dels delegats va considerar que el seu lideratge no era prou fort per a encarar els reptes del partit.

El divendres tot semblava indicar que estàvem davant d’un congrés de l’eufòria. La possibilitat de recuperar el poder al Quebec, ara en mans dels liberals, es donava per feta. S’ha de tenir en compte que el govern de Jean Charest té, en aquests moments, un suport de només el 12 %, el que suposa estar sota mínims absoluts. Les eleccions previstes inicialment pel 2007 es veien, doncs, a l’abast.

La possibilitat de convocar un referèndum posteriorment i guanyar-lo quedava també a prop si es tenia en compte que, avui per avui, les enquestes assenyalen que un 52% dels quebequesos donen suport al sí a un eventual referèndum per la sobirania, el qual és molt si es té en compte que abans dels referèndum del 1995 les enquestes mai havien donat un suport superior al 30% i es va arribar al 49,5.

Els discursos de l’obertura van estar molt determinats per l’eufòria. Tots els que van intervenir van donar per suposat tan la victòria electoral, com la del referèndum. El líder del Bloc Québécois, el partit quebequès que actua a Ottawa, Gilles Duceppe, convidat preferent, ho va dir ben clar: la sobirania és a prop. Bernard Landry, aplaudit llargament abans, durant i després del seu discurs, va fer referència a com s’havien corregit els errors de l’any 1995 i com ara, la causa de la sobirania, podia comptar amb el suport dels autòctons (indis) i dels nous immigrants.

El dissabte el Congrés va discórrer amb normalitat. El que havia de ser un pur tràmit es va convertir, però, en la notícia del dia. Per estatuts, al Congrés que no s’elegeix líder, hi ha d’haver el que s’anomena vot de confiança. Així es dóna per suposat que el líder ha de tenir un mínim d’un 80% de suport. En el congrés es manejava aquesta percentatge i es donava per suposat que Landry l’obtindria. A l’hora de la veritat, però, va assolir només el 76,2 %.

Una vegada fet públic el resultat, i mentre encara ressonaven els aplaudiments de suport, Landry es va adreçar al Congrés i, per sorpresa de tothom, va dir que amb només el 76,2 % no podia afrontar unes eleccions i un referèndum per la sobirania. Va dimitir com a líder, com a diputat i com a portaveu al Parlament. Em sap greu haver pres aquesta decisió, però crec que és la millor que puc prendre d’acord amb la meva fidelitat principal que és el Quebec i la seva sobirania. Necessiteu un líder més fort i tingueu per segur que jo, com a militant, treballaré a les campanyes i estaré present el dia que celebrem el triomf de la nostra independència va dir.

Des d’aquell dia s’ha anat especulant sobre qui podria encapçalar el partit. Qui sembla que molta gent voldria enfront del partit és el líder del Bloc, Gilles Duceppe. És un home carismàtic, popular, que ha fet una gran feina d’oposició a Ottawa, denunciant especialment els escàndols de corrupció. Que es faci front del Partit vol dir, però, deixar desemparat el Bloc, ara que properament hi haurà eleccions federals. Una altra persona que sembla compta amb simpaties si Duceppe no opta és André Boisclair, un jove de perfil amable i professional.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s