Dimecres, tot just nomenat director general de Cooperació vaig rebre la trucada de l’Enric Morist, coordinador de la Creu Roja de Catalunya. No era pas una trucada de cortesia. Era una trucada per anar per feina. Em demanava usar el conveni d’acció humanitària signat per Creu Roja amb l’Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat per tal d’enviar 20 tones d’ajut humanitari a la frontera de Tunísia amb Líbia. “Molt bé, per mi ho podem ja fer demà… el que em permet de mostrar que ja estem al peu del canó… És possible?” “ Ho miro i amb dues hores et truco!” va dir Enric Morist, que és un home sense mandra, que va per feina, que no s’entreté en els impediments, sinó que és fixa en els objectius. Al cap de dues hores em va trucar i l’endemà, dijous, al Magatzem d’Emergència de la Creu Roja a Catalunya, situat a Igualada, tot estava a punt per ser carregat a camions. 20 tones de material d’alberg i sopluig (2.000 tendals, 1.000 kits de cuina i 5.000 mantes) que permetrà de donar ajuda a 5000 de les milers de persones que fugen del terror de Gadafi per la frontera de Tunísia. Aquest dimarts, 8 de març, tot plegat serà embarcat a Barcelona fins al seu destí.
Estic satisfet d’aquesta primera actuació com a director general. El que està passant a Líbia mereix la nostra solidaritat més convençuda. És el crim d’un tirà massa temps consentit per Europa. Gadafi no fa pas tant s’ha entrevistat amb Blair i Berlusconi, amb Aznar i amb Zapatero. El coronel ha viatjat per tot arreu, sempre amb un immens sèquit: per Àfrica amb 400 escortes, 4 avions, seixanta cotxes blindats; per Europa amb la Guàrdia Amazònica, 200 dones verges expertes en arts marcials i armament. Ha instal·lat la seva tenda beduïna, els seus camells, les cabres (imprescindibles per un home que no beu alcohol i només llet d’aquests animals) al Palacio del Pardo a Madrid el 2007 i al parc Doria Panphili de Roma l’agost de 2010. Em sembla de la més absoluta justícia que ajudem ara al poble massacrat, quan hem legitimat durant tant temps a un assassí reconegut!
La nostra opinió pública sol bolcar-se en l’ajuda humanitària quan la natura castiga un poble amb un desastre natural, sigui a Haití o a Paquistà. Convé tenir clar que les atrocitats d’un personatge malvat i tirànic com Gadafi estan creant, però, una situació d’emergència tant o més greu. Es parla de 175.000 desplaçats, una xifra que molt aviat es quedarà curta si el tirà segueix en el poder, controlant part del seu exèrcit i amb un exèrcit de mercenaris amb tots els desvalguts d’Àfrica. És per això que totes les ajudes seran poques i animo a tothom a ajudar la Creu Roja fent donacions al compte que han habilitat.
Finalment, apuntar només la grandíssima professionalitat de Creu Roja en la gestió d’aquesta ajuda. Tot perfecte. Tot ben organitzat. Tot ben previst. Dóna gust treballar amb gent així!
Carles Llorens
Filed under: General
